divendres, 31 de març del 2017

Lectura IV. Alonso (2012): Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil. Criterios y pautas a seguir

Idees claus:
  • Els infants neixen predisposats i amb interès innat per a comunicar-se i expressar-se, som els adults que hem d'anar oferint eines i models rics que els ajudin en aquest camí.
  • Els contes són molt versàtils i útils per a treballar la llengua, ja que mostren: nou vocabulari, maneres d'estructurar oracions, històries que s'han de comprendre i l'abstracció de seguir la trama i resoldre de diverses maneres el nus principal.
  • El to, la pronunciació i les intencions darrere d'un discurs que l'adult emet cap a un infant són percebudes i interioritzades, per tant, cal cuidar-les i escollir-les amb consciència.

Resum:

Aquest article de l'autora Pilar Alonso ens parla de la importància, el sentit i la funcionalitat de les interaccions comunicatives primerenques que els adults, especialment les mares, estableixen amb els més petits. La lectura esmenta la necessitat de traslladar aquestes estratègies innates que utilitzen les mares a l'hora de comunicar-se amb els infants a l'escola. L'autora expressa que els nadons també són éssers socials i per tant, necessiten comunicar-se per expressar i satisfer les seves necessitats o desitjos. Ells posseeixen eines i conductes que afavoreixen aquest intercanvi d'informació amb l'adult, convertint moments repetitius en: jocs, rituals o les primeres protoconversacions.

En el fragment, es dóna molta importància a la capacitat lingüística de l'infant, que va precisant-se i avançant segons la qualitat de comunicació que li ofereix l'adult. Primerament, la mare és qui inicia i manté la majoria del control durant les converses; a mesura que passa el temps els nens van adquirint un paper més actiu, sobretot en els jocs que presenten aspectes relacionats amb el factor sorpresa i finalment, són capaços d'anticipar i prendre iniciativa en aquest procés. 

Pel que fa als recursos que caracteritzen la parla que la mare dirigeix al nadó, veiem que es caracteritza per: un to relaxat i tranquil que convida a la participació, frases curtes i completes i una entonació clarament pronunciada.

Seguidament el text presenta diverses recomanacions envers el llenguatge que els docents hauríem de tenir en compte durant la pràctica. En primer lloc parla sobre els moments idonis per a treballar aspectes lingüístics. L'autora diu que qualsevol instant és bo, inclús els assistencials o d'higiene-biològics. També aconsella atribuir intenció comunicativa als gestos dels infants i tenir cura amb l'estil comunicatiu amb el qual ens dirigim a ells. Aquesta manera de parlar hauria de ser afectiva i de gran calidesa. Finalment, s'expressa la potencialitat lingüística dels contes, que s'haurien de centrar a indagar la capacitat comprensiva a través de preguntes que la canalla no es pot realitzar a si mateixa amb autonomia.



Conclusió i opinió personal:

Considero que en aquestes edats el llenguatge és extremadament essencial pel desenvolupament dels més petits, ja que està construint els pilars i les bastides on s'aniran sobreposant la resta de coneixements que al llarg de la seva vida podran descobrir i interioritzar. És per això, que com diu la lectura, és molt important que es faci una distinció entre els dos contextos principals on els nens i nenes comparteixen i viuen: el familiar i l'escolar. En el primer, els familiars ja entén allò que l'infant els hi intenta expressar encara que l'enunciat no estigui ben construir o no s'hagi pronunciat correctament. D'aquesta manera no es realitza cap correcció i en certes ocasions, fins i tot s'incorpora la paraula dins de l'argot familiar. Així doncs, aquest pes educatiu cau en les mans dels docents, que de manera assertiva hem de ser capaços de valorar la intencionalitat dels més petits mentre els hi oferim pautes i models adients per a la interacció social.

Preguntes a l'autor:
  • Com es gestionaria aquest procés en un infant que aprèn més d'una llengua simultàniament?
  • El desenvolupament lingüístic també té molta relació amb la feina complementària que es fa a casa, com per exemple: llegir contes, jugar a classificar aliments... quines estratègies donaries a una mestra que s'ha d'ocupar d'uns vint infants respectant el seu ritme natural mentre els estimula a cadascun d'ells en el nivell que li pertoca? Tenint en compte per exemple, dues diferències molt simples: un infant que a casa llegeix amb els seus pares i un altre que no ho fa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada