- L’adquisició de llenguatge combina factors innats i culturals
- El llenguatge li proporciona a l’infant, no només un mètode de comunicació amb els altres, sinó que també una eina per pensar.
RESUM DEL TEXT:
L’article
d’Uri Ruiz Bikandi tracta sobre la construcció del llenguatge dels infants, i
el procés que segueixen per anar adquirint la eina de comunicació més valuosa
que tenim els éssers humans. Tanmateix, en el text ens explica els diferents
punts de vista de coneguts psicòlegs que van treballar el tema, com per exemple
Piaget, Vigotsky o Bruner.
Segons
l’autor, hi ha una gran sèrie d’investigacions sobre aquest aspecte, i encara
es discuteix quin és el mecanisme que ens facilita aquesta adquisició.
D’aquesta manera, ens explica que hi ha moltes posicions, però que giren entorn
de tres grans eixos: l’existència dels mecanismes lingüístics innats, la
relació entre desenvolupament del llenguatge i desenvolupament cognoscitiu, i
la importància de la interacció amb els adults en aquest procés d’adquisició.
Comença
parlant de Chomsky i de les seves idees: naixem predeterminats a aprendre el
llenguatge natural, i per aconseguir això, disposem d’un mecanisme mental
genèticament transmès. Tot i així, té en compte la pràctica sociocultural.
Piaget, en canvi, proposa que l’adquisició de llenguatge és el resultat del
desenvolupament de la intel·ligència. Annette KArmiloff-Smith recolza aquesta
idea, però afegeix que la ment revisa el seu coneixement, de manera que
n’extreu regles i experimenta amb això. Vigotsky, però, considera que
l’adquisició del llenguatge s’aconsegueix a través de la interacció social.
Skinner és més estricte i desenvolupa la idea que és una pura imitació del que
diuen els adults, però Bruner no hi està d’acord. Aquest últim autor afegeix
que és possible que existeixin uns mecanismes innats, però que no es podrien
desenvolupar si no hi hagués una sèrie d’intervencions pautades entre l’adult i
el nen.
L’explicació
actual de l’adquisició del llenguatge combina factors innats i culturals.
D’aquesta manera, considerem que la interacció amb els altres configura una
part essencial per a la integració de l’individu en la societat i per tant,
també per al desenvolupament del llenguatge. El llenguatge no només li
proporciona a l’infant un mètode de comunicació amb els altres, sinó que també
li servirà com a eina de pensament, i per això, és indispensable que treballem
la llengua oral des de petits.
PREGUNTES A L’AUTOR
- On està el límit entre innatisme i interacció sociocultural?
REFLEXIÓ:
Personalment, ha sigut un text fàcil de llegir perquè ja
coneixia el tema, i això ha facilitat la seva comprensió. Tot i així, m’han
faltat exemples per part de l’autor per a corroborar la teoria.
D’altra banda, em posiciono amb les idees de Vigotsky, ja que
per a poder desenvolupar la parla necessitem la interacció amb els altres. Tanmateix,
considero que la interacció sociocultural és essencial per a nosaltres en molts
altres aspectes, no només en aquest.
Per afegitó, he trobat molta connexió amb l’article d’Alonso,
ja que parla constantment de la interacció entre mare i fill per a potenciar l’adquisició
del llenguatge. Ens diu que la mare, des d’un primer moment, pensa que el
nounat s’intenta comunicar amb ella i d’aquesta manera, l’estimula per a
fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada