Lectura 4 (III). La construcció de la llengua oral. Ruiz i Bikandi (2012)

IDEES PRINCIPALS

• L’adquisició de llenguatge combina factors innats i culturals
•  El llenguatge li proporciona a l’infant, no només un mètode de comunicació amb els altres, sinó que també una eina per pensar.

RESUM DEL TEXT:

L’article d’Uri Ruiz Bikandi tracta sobre la construcció del llenguatge dels infants, i el procés que segueixen per anar adquirint la eina de comunicació més valuosa que tenim els éssers humans. Tanmateix, en el text ens explica els diferents punts de vista de coneguts psicòlegs que van treballar el tema, com per exemple Piaget, Vigotsky o Bruner.

Segons l’autor, hi ha una gran sèrie d’investigacions sobre aquest aspecte, i encara es discuteix quin és el mecanisme que ens facilita aquesta adquisició. D’aquesta manera, ens explica que hi ha moltes posicions, però que giren entorn de tres grans eixos: l’existència dels mecanismes lingüístics innats, la relació entre desenvolupament del llenguatge i desenvolupament cognoscitiu, i la importància de la interacció amb els adults en aquest procés d’adquisició.

Comença parlant de Chomsky i de les seves idees: naixem predeterminats a aprendre el llenguatge natural, i per aconseguir això, disposem d’un mecanisme mental genèticament transmès. Tot i així, té en compte la pràctica sociocultural. Piaget, en canvi, proposa que l’adquisició de llenguatge és el resultat del desenvolupament de la intel·ligència. Annette KArmiloff-Smith recolza aquesta idea, però afegeix que la ment revisa el seu coneixement, de manera que n’extreu regles i experimenta amb això. Vigotsky, però, considera que l’adquisició del llenguatge s’aconsegueix a través de la interacció social. Skinner és més estricte i desenvolupa la idea que és una pura imitació del que diuen els adults, però Bruner no hi està d’acord. Aquest últim autor afegeix que és possible que existeixin uns mecanismes innats, però que no es podrien desenvolupar si no hi hagués una sèrie d’intervencions pautades entre l’adult i el nen.

L’explicació actual de l’adquisició del llenguatge combina factors innats i culturals. D’aquesta manera, considerem que la interacció amb els altres configura una part essencial per a la integració de l’individu en la societat i per tant, també per al desenvolupament del llenguatge. El llenguatge no només li proporciona a l’infant un mètode de comunicació amb els altres, sinó que també li servirà com a eina de pensament, i per això, és indispensable que treballem la llengua oral des de petits. 

PREGUNTES A L’AUTOR

• On està el límit entre innatisme i interacció sociocultural?

REFLEXIÓ:

Personalment, ha sigut un text fàcil de llegir perquè ja coneixia el tema, i això ha facilitat la seva comprensió. Tot i així, m’han faltat exemples per part de l’autor per a corroborar la teoria.

D’altra banda, em posiciono amb les idees de Vigotsky, ja que per a poder desenvolupar la parla necessitem la interacció amb els altres. Tanmateix, considero que la interacció sociocultural és essencial per a nosaltres en molts altres aspectes, no només en aquest.

Per afegitó, he trobat molta connexió amb l’article d’Alonso, ja que parla constantment de la interacció entre mare i fill per a potenciar l’adquisició del llenguatge. Ens diu que la mare, des d’un primer moment, pensa que el nounat s’intenta comunicar amb ella i d’aquesta manera, l’estimula per a fer-ho.