El passat divendres 10 de Març, va venir a visitar-nos l'Ana Costa, una professora d'educació infantil, a la universitat de Setúbal, regió de Lisboa. Va ser una visita ràpida, però va ser suficient per explicar-nos -una mica per sobre- com funcionava l'educació infantil a Portugal.
 |
| font |
Realment va ser un tema per reflexionar. Com pot ser que la carrera d'educació bàsica sigui de 3 anys, mentre que l'especialització en educació infantil sigui només de tres semestres?
A Portugal, igual que a Lisboa, l'educació dels infants fins a la primària depèn de seguretat social, no és fins a la primària que comença a dependre del ministeri d'educació.
L'Ana també ens va estar parlant de la importància de l'oralitat dins l'educació infantil. Entrant en consonància amb aquesta assignatura de didàctica, l'Ana ens va estar comentant la importància de la parla dins l'aula, d'uns aprenentatges significatius en relació a aquest tema i la magnitud que té que els infants puguin expressar-se i puguin argumentar de manera crítica tot allò que fan (òbviament dins les seves possibilitats). Però no podem ensenyar a parlar com un aprenentatge més, hem de motivar als infants perquè aprenguin a expressar-se però fent que ells vulguin aprendre-ho, hem d'aconseguir que els infants estiguin motivats a l'hora de treballar-ho, ho hem de fer atractiu i maco. Sempre tendim a centrar-nos en el fet que els infants aprenguin allò que ve marcat pel currículum, allò que han d'aprendre, sense mirar més enllà i pensar què és el millor per aquests infants i quina és la millor metodologia per aprendre-ho.
L'Ana també ens ha estat comentant que utilitzen la lectoescriptura per treballar altres matèries, continguts i àrees de coneixement: com per exemple les seriacions, les emocions, els números, els animals... Com a exemple ens va presentar un conte anomenat "una cadela amarela", un llibre el qual treballava de manera implícita i intencional aspectes d'altres àrees curriculars que no fos la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada