La construcción de la llengua oral. Ruiz-Bikandi, U. (2012)

Quarta lectura

Idees clau

• La presència d'una llengua és condició sine qua non perquè els mecanismes innats s'activin. Un nen al qual ningú parla, no aprèn a parlar.

• Els constructivistes defensen l'estreta relació entre la intel·ligència i el llenguatge i destaquen l'important paper d'aquesta en el desenvolupament lingüístic.

• La comunicació primerenca entre la mare i el nadó va acompanyada del llenguatge oral, la qual es troba en un procés ple de petits rituals on s’estableixen rutines que a mesura que l’infant les domina, es tornen més complexes. Al que Brunner va denominar “formats d'atenció i acció conjunta”.

   Resum

El text presentat per Ruiz Bikandi ens parla de l'originalitat, rapidesa i enginy que demostren els infants quan es fan amb quelcom tan complex com és la llengua.

Partint d’aquesta idea, al llarg de l’article es parla sobre la construcció de la llengua oral, tenint com a referents Chomsky, Piaget, Vigostky, Skinner i Brunner.

Segons Chomsky, venim predeterminats per aprendre el llenguatge natural, ja que disposem d'un mecanisme mental que ens permet fer-nos ràpidament amb les llengües del nostre entorn immediat. D'altra banda, des de la perspectiva constructivista, Piaget diu que el llenguatge no disposa de cap òrgan especial ni mecanisme específic; és, simplement, el resultat del desenvolupament de la intel·ligència. Si més no, Vigostky defensa que el desenvolupament intel·lectual s'aconsegueix com a resultat de processos de socialització i no és fruit d'un creixement predeterminat. Segons aquest punt de vista, la intel·ligència i el llenguatge tenen diferent origen però interactuen de manera tan estreta que el desenvolupament d'aquest dóna suport al de la intel·ligència i viceversa. En canvi, Skinner ens dirà que aquest procés d'adquisició del llenguatge és una imitació del que diuen els adults. Un dels estudis realitzat per Brunner, afirma la tesi de Vigostky en observar que el medi social establia un articulat "aparat educatiu" que guiava l'aprenentatge de la llengua.

Com a conclusió, l'explicació actual de l'adquisició del llenguatge combina factors innats i culturals. Des que neix un infant, requereix models de pensament i llenguatge perquè a través de la interacció amb l'adult i de les capacitats innates heretades genèticament, es desenvolupa el llenguatge de l'infant. L'escola rep als infants dotats dels rudiments del llenguatge i assumeix la responsabilitat de desenvolupar-lo.

Preguntes

• Partint de la idea bàsica que defensa l’article, si un nen té un retard cognitiu, això va lligat amb el desenvolupament del llenguatge?

• Com pot construir el llenguatge una persona muda? 

   Comentari personal

Personalment m’ha semblat una lectura una mica densa, ja que en poques pàgines es parlen de moltes perspectives diferents sobre l’adquisició del llenguatge però alhora em sembla positiu perquè d’aquesta manera adquireixes una perspectiva global ràpidament. Crec que recull molt bé totes les idees principals i certament m’ha costat resumir-ho perquè, com he dit anteriorment, tot està molt comprimit. Em sembla un article interessant i recomanable que m’ha servit per fer un repàs de les teories estudiades l’any passat. Si més no, em fa pensar en aquells infants que són sords i que no tenen aquesta capacitat d’escoltar als altres i això em porta a preguntar-me què faria jo com a mestra per ensenyar-li la llengua. Tanmateix, crec que per a una persona que desconegui el tema de què tracta l'article, li pot resultar molt complicat entendre-ho tot en tan poques pàgines. En aquest sentit, és recomanable veure la pel·lícula El miracle d'Anne Sullivan que tracta d'una nena soda, cega i muda que acaba comunicant-se a través del tacte.

D'altra banda, respecte a les lectures que han fet les meves companyes aquesta setmana, de la lectura de Blanch i March (2013) en destacaria la importància de l'autonomia que es defensa des de la perspectiva de Montessori, segons la qual un infant veu l'error d'allò que fa malament a partir de les tres hores en aquella tasca (quelcom que no he entès molt bé). De la lectura de Roás (1994) m'ha agradat la idea de treballar a partir de la metodologia que el propi títol indica, ja que penso que és d'aquesta manera com els infants aprenen significativament. Així mateix, m'ha fet pensar en la similitud de treball respecte als nostres seminaris en què hi ha grups d'experts de diferents lectures i entre nosaltres mateixes ensenyem els uns als altres i aprenem a escoltar i a ser escoltats. Finalment, de la lectura d'Alonso (2012) es parla sobre les diferències entre el context social i familiar i la importància del conte per interaccionar, quelcom que comparteixo molt a partir de la meva experiència a les pràctiques d'aquest any. 

A continuació us deixo un Enllaç interessant i la font de la imatge. Animeu-vos a investigar!