Idees principals
- Veure la multiculturalitat i el plurilingüisme com a una font d'aprenentatge.
- Estratègies i mètodes per a afrontar les possibles dificultats comunicatives.
Resum
Aquest text escrit per Catalina Barragán ens mostra els handicaps que actualment es viuen en una societat on l'emigració i la immigració està a l'ordre del dia, essent la principal causa d'aules multiculturals i plurilingües. La llengua oral, així, es veu afectada, sobretot a l'etapa d'educació infantil, donant lloc a dificultats comunicatives a l'aula, tant per part dels infants com dels/de les mestres.
Tornant a l'abans esmentada migració, veiem com dins d'una mateixa aula trobem infants amb llengües maternes diferents i costums socials i culturals molt diversos entre si. És per això que l'autora defensa i exposa unes actituds i estratègies clau a l'hora de donar la benvinguda a aquests infants i a l'hora de treballar amb ells/es, per tal d'evitar a tota costa l'exclusió i marginació de qualsevol dels infants per motius xenòfobs o de qualsevol altra índole.
Així, les estratègies i actituds que més han quedat remarcades serien la postura comprensiva, que facilita que les nostres paraules siguin enteses de manera que no només s'abasta l'expressió oral, el fet de mantenir una actitud humil i sense prejudicis, per donar a entendre als discents i a les famílies que tothom és benvingut i partícip dels aprenentatges, i observar tot de manera crítica i analítica amb l'objectiu d'aprendre de les altres persones de l'aula i juntament amb elles.
Encara i així, anteriorment a la seva aplicació pràctica a l'aula del centre, hem de poder valorar quina posició i actitud ocupa el centre pel que fa als aprenentatges lingüístics. Si l'ambient no és idoni per a l'aplicació d'aquesta nova actitud enfront del plurilingüisme, la feina se'ns pot tornar una càrrega massa gran i, possiblement, poc i mal valorada per la resta de la comunitat educativa.
Preguntes
- Quan l'ambient no és l'idoni per a dur a terme aquest canvi actitudinal, s'abandona el projecte i es segueix treballant de la manera tradicional o hi ha alguna altra opció?
- Quan no hi ha manera ni física ni lingüística de comunicar-se amb un infant, com s'estableix l'acte comunicatiu per entendre's l'un a l'altre?
Reflexió
Aquesta lectura tracta un tema en el qual m'he vist força immersa durant les pràctiques de la Universitat tant durant el curs de primer com el de segon.
Les meves experiències, val a dir, es poden classificar en dos grups. Per una banda tenim les bones experiències o records, que estan més lligades a les pràctiques viscudes enguany a l'escola bressol GranVia Mar de Castelldefels, mentre que les males experiències es troben formades de manera principal per les viscudes l'any passat a sisè de primària a l'escola Pau Casals de Sabadell.
En el meu curt camí de l'experiència docent vaig veure, com a espectadora directa i participant, el que provoca o s'esdevé del plurilingüisme a l'aula, tant en l'educació infantil com en la primària. Així, vaig ser testimoni de moments com el d'una mestra adaptant-se als diferents idiomes i establint una comunicació basada en els gestos amb infants de països diversos, com de moments en els quals un infant quedava segregat dins de la mateixa aula al no haver-hi ningú que pogués fer d'intèrpret per establir una comunicació viable.
Essent aquests els records que tinc de la multiculturalitat i el plurilingüisme, trobo les estratègies o actituds que exposa la Catalina Barragán com a indispensables en comptes d'opcionals depenent del context. Tots els infants tenen dret a ser entesos i a expressar-se amb la gent que els envolta, independentment de la seva procedència o idioma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada