Idees principals
- L'assemblea com a eina de treball grupal.
- Paper dels estereotips i prejudicis en la nostra vida.
- Límits de la intervenció docent en aquest procés.
Resum
En el text escrit per Sánchez Rodríguez i González Aragón es mostra, com a eina i mètode de treball en els centres, l'assemblea. Per això, en un mètode on el respecte és la base, cal deixar de banda els estereotips que estan enllaçats amb les habilitats i capacitats dels/de les alumnes i de la societat que veiem reproduïts de manera directa o indirecta en els infants de cada generació.
Així, tenint en compte que es tracta d'una eina que potencia la comunicació lingüística, social i cívica entre infants i entre adults i infants, podem entendre aquest concepte d'assemblea com a mètode. Aquesta eina, cal esmentar, requereix la intervenció d'un/una mestre/a perquè optimitzi el mètode de la millor manera possible. Cal que el/la docent exerceixi una funció mediadora basada en l'empatia, l'assertivitat i el respecte, entre d'altres, per a gestionar el procés i donar lloc a individus autònoms amb poder de decisió propi i grupal. Es tracta, doncs, de fer del/de la mestre/a un model comunicatiu per als infants, que els beneficiï a l'hora de desenvolupar la seva capacitat i competència lingüística, social i cívica, sent en tot moment conscients del que suposa la seva intervenció i els límits d'aquesta per a l'aula.
Aquesta eina és, aleshores, un lloc o espai de gran importància educativa pels infants a l'hora de desenvolupar la seva autonomia personal i moral (negociació de normes, resolució de conflictes...) i on veure com funciona i els resultats que s'obtenen d'aquesta manera d'organització de l'aula.
Preguntes
- Quan en una assemblea sempre intervenen les mateixes persones i les altres no arriben a expressar el que pensen, com s'intervé entre els infants?
- Cal que el/la mestre/a faci en tot moment de mediador/a o poden arribar a gestionar-se els infants sols sense ajuda adulta?
Reflexió
Opino que l'assemblea és un mètode molt vàlid, significatiu i pròsper per a la presa de decisions grupals a l'aula i que pot aportar infinitat de nous punts de vista que, d'altra manera, no s'haguessin escoltat mai.
El fet de donar veu i vot a tot i cadascun dels infants de l'aula els posa en igualtat de condicions a escala d'influència escolar i propicia que siguin més crítics amb les propostes que fan o les accions que duen a terme, alhora que han de vigilar en tot moment no ser preses dels estereotips i prejudicis socials que podrien condicionar els seus raonaments, arribant al cas de faltar el respecte.
D'aquesta manera, veig el mètode com una eina que pot donar peu a moltes situacions beneficioses per al futur però que, al mateix temps, cal regular i medi en els seus inicis perquè no acabi esdevenint una font d'exclusió o jerarquització a l'aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada