dissabte, 20 de maig del 2017

Lectura (9) IV Barragán (2002). Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil.


Paraules clau

Plurilingüisme, multiculturalitat, llengua oral, respectar el silenci, educació infantil.

Resum de la lectura

Avui dia la realitat de les aules és que trobem alumnat procedent de cultures i de països variats. Aquest fet aporta riquesa, però a la vegada alguna dificultat, sobretot quan els alumnes amb una llengua materna diferent a la del país i a la de l’escola, acaben d’arribar. La lectura ens mostra quatre casos de nens i nenes diferents que parlen una llengua diferent a la de l’escola. Són alumnes d’educació infantil que fa poc que han arribat al país, i hi ha algun cas que és la primera vegada que s’escolaritzen al país de destí. 
Cal respectar el temps de silenci que poden tenir aquests alumnes i donar-los temps fins que se sentin segurs per parlar. Per tal que aquests alumnes es decideixin a establir diàleg amb els seus companys, s’ha de generar un clima adequat. Els infants han de sentir-se còmodes i segurs per parlar. Si l’alumnat nouvingut no se sent còmode o acollit dins l’entorn escolar, no es donarà peu a la comunicació. Aquesta seguretat es pot donar si el docent aprèn algunes paraules o expressions en la llengua d’aquests infants, i també si és capaç de connectar amb ells emocionalment.
El fet d’incidir en la utilització llengua oral a educació infantil no hauria de ser un fet que es plantegés únicament per a aquells infants que parlen una altra llengua, sinó que és important facilitar el desenvolupament de l’ús de la llengua oral també per als nadius. S’ha d’assegurar que es produeixi comunicació entre tots els infants, proporcionar models diferents de parlants, promoure situacions comunicatives diverses, aportar recursos per tal que hi hagi comprensió entre tots els alumnes, i sobre tot, incidir en que tots els nens i nenes han d’aprendre la llengua oral de l’escola, tant els alumnes provinents d’altres països com els nadius, que poden tenir destresa expressant-se en la llengua del país, però mostrar més dificultat en la llengua de l’escola.
L’article finalitza amb una relació d’estratègies d’aula per tal d’implantar de manera més normalitzada l’ús de la llengua oral a l’aula.

Preguntes que plantejo a l'autor

  • Quin és el protocol que se segueix en el vostre centre per acollir a les famílies nouvingudes?
  • Es fa algun tipus de taller, activitat, trobada per tal de facilitar que es generi un clima acollidor i de respecte?
Comentari personal

La diversitat lingüística a les aules és un fet molt present a les aules avui dia. Personalment, crec que això ens aporta molta riquesa, ja que pertanyem a una societat on la diversitat lingüística és una realitat. Que els alumnes puguin aprofitar aquesta riquesa a les aules, els prepara per poder tenir més recursos a l’hora de formar part d’una societat on aquesta realitat lingüística es concep actualment com un problema. Com a docents, hem de vetllar per tal que es trenquin aquestes barreres i que es deixi de considerar la diversitat lingüística com un problema. Si ens plantegem aquest fet com un problema i no com una oportunitat per als nostres alumnes provoquem que aquells que considerem que han d’aprendre la llengua per parlar se sentin cohibits i poc acollits. Els mestres hem de respectar el silenci d’aquells alumnes que no es veuen preparats per intervenir, degut a la seva falta de recursos lingüístics pel fet de procedir d’un país amb una altra llengua. M’agradaria relacionar això amb la idea que ens va transmetre la senyora Maria José Lobo durant el seminari del passat 5 de maig, que tractava sobre l’ensenyament de la llengua estrangera a l’etapa infantil. Ens explicava el mètode de James Asher (Total Phisical Response), una de les premisses del qual, és respectar que l’alumne no parli la nova llengua que aprèn fins que no se senti preparat per a fer-ho. Em va semblar molt respectuós i coherent. Si ens parem a pensar, quan un nen aprèn a parlar, la seva mare no l’obliga, sinó que va adquirint seguretat i fluïdesa a mesura que va practicant, un cop que s’ha sentit preparat per parlar.
Penso que cal més conscienciació i més recursos per al professorat, per tal de poder abordar aquest fet d’una manera molt més normalitzada i natural. Buscant, he trobat aquest recurs que pot facilitar eines per millorar la situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada