Paraules clau
Llengua oral, estratègies, multiculturalitat,
plurilingüisme i canvis actitudinals.
Síntesi
El text de Catalina Barragán ens parla de la llengua oral a
les aules multiculturals i plurilíngües d’educació infantil. Primerament, ens
fa una breu introducció sobre la realitat amb què es troben molts mestres i les dificultats que
presenten: no parlar la mateixa llengua que l’infant de nou accés i la
seva família, no trobar la manera adient de relacionar-se amb els infants,
sorgiment d’estereotips cap a certes cultures o llengües, etc.
És per això que l’autora ens proposa una sèrie d’actituds i estratègies que hauríem de tenir per tal
d’aconseguir que una experiència adaptativa a un nou context per part dels
infants sigui la més fàcil i positiva possible per a ell. Una de les
recomanacions que proposa el text és l’esforç per entendre’s entre tots,
aprenent paraules d’altres llengües per facilitar la comunicació i demostrar
una actitud d’interès cap als nou vinguts. A més, és important que els mestres
i les mestres creïn contextos de convivència, ja que per voler comunicar-nos
necessitem voler compartir alguna cosa i, per tant, necessitem sentir que som
acceptats i respectats pels altres, que els interessem.
Altres consideracions que hem de tenir en compte en
l’aprenentatge de la llengua oral per part dels infants són les següents: fer
ús del llenguatge no verbal i de l’afecte per assegurar sempre la comunicació,
proporcionar models diferents de parlants i contextos, promoure la varietat de
situacions comunicatives on la llengua oral s’hagi d’usar amb diverses funcions
i a diversos contextos, donar la oportunitat de parlar, d’escoltar i de
negociació de significats, facilitar situacions d’interacció entre infants i
tenir actituds positives vers els errors, entre d’altres.
Finalment, l’autora ens ofereix unes estratègies d’aula a seguir per aconseguir que
els infants amb altres llengües maternes a la del país on viuen puguin
aprendre-la correctament a través de vivències positives i gratificants.
Aquestes estratègies són: facilitar la comprensió i l’afecte mútuus mitjançant
l’organització d’espais i temps adequats per a què els infants realitzin coses
junts, sense oblidar el tipus d’agrupament adient per a cada cas; planificar com
aprendran aquesta nova llengua, tenint en compte els petits detalls i les
estratègies que seguirem; aprofitar les rutines per oferir models d’expressió
oral; fomentar la participació de la comunitat educativa a l’escola i a l’aula;
fer ús de la biblioteca d’aula per buscar similituds entre les diferents
cultures i donar a conèixer les cultures minoritàries que trobem a la mateixa
aula; realitzar llibres de vida com a excusa per compartir vivències anteriors
i promoure el coneixement mutu i fer ús dels jocs com a mètode d’aprenentatge.
Preguntes a l'autor/a
- Quines eines o metodologies podríem utilitzar per fer front a aquesta nova realitat plurilíngüe?
- Proposaries algun programa o projecte que tractés sobre els estereotips i prejudicis culturals dins l’aula per als docents?
- Quina proposta d’adaptació a l’escola veuries més inclusiva i significativa per a un infant nouvingut?
Comentari personal
M'ha semblat un tema molt interessant el que proposa aquest article però m'hagués agradat que hagués sigut tractat amb més profunditat. És a dir, el propi text proposa una sèrie d'estratègies i actituds que poden tenir els i les mestres per poder fer front de la millor manera possible la realitat multicultural i multilíngüe amb què es troben però no explica detalladament com dur-les a terme o com afrontar determinades situacions. Des del meu punt de vista, s'aborda des d'una mirada massa general i m'hagués agradat saber-ne més.
Tot i així, penso que és un tema molt necessari de tractar per la generalització a les escoles d'aquesta realitat. Penso que molts mestres no saben com fer front a aquesta situació i, tot i fer el millor que poden, els falten eines per poder aconseguir que l'adaptació dels infants nouvinguts sigui la més satisfactòria.
També crec que falta formació per al professorat per oferir l'ensenyament adequat a aquests infants i puguin aprendre la llengua del seu nou context de manera significativa i positiva. De fet, quan he llegit el text me n'he adonat que jo mateixa pensava que si un infant parlava bé la llengua ja podíem donar per suposat que l'havia après. Però en canvi, el mateix text m'ha ensenyat que molts infants aprenen a parlar-la correctament però, tot i així, tenen problemes per comprendre i escriure el llenguatge formal que s'usa a les escoles.
Finalment, us deixo un article per complementar aquesta lectura de Leyre Alejaldre Biel, titulat ¡SOS! Estudiantes plurilingües en mi aula.
Herramientas básicas para crear un contexto plurilingüe
y pluricultural en la clase de ELE, que parla sobre aquesta nova realitat a les escoles i que proposa algunes estratègies amb exemples d'activitats més concretes. Personalment, el trobo força interessant i útil avui dia. L'enllaç el trobeu just assota:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada