Lectura 9: Llengua, escola i immigració

PARAULES CLAU

Heterogeneïtat, immigrants, llengua, habilitats lingüístiques, èxit escolar, fracàs escolar

RESUM:

Durant l’última dècada , la heterogeneïtat identitària, religiosa, cultural i ètnica ha crescut de manera significativa en Espanya degut a l’arribada dels immigrants, la qual està plantejant al sistema educatiu problemes que fins ara no es contemplaven. Per tant, cada vegada hi ha més infants nascuts en el nostre país que té com a llengua inicial una llengua distinta a la llengua principal de l’escola.

El domini de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge són decisius respecte l’èxit o el fracàs escolar. Els infants amb pares autòctons tenen notes més altes que els infants de pares estrangers. I els infants amb pares autòctons però que parlen la llengua de l’escola tenen millors notes que els infants amb pares autòctons que parlen una llengua diferent de la de l’escola.

Els immigrants els fa falta tres anys d’escolarització per desenvolupar suficient competència conversacional en la llengua de l’escola, cinc anys en l’escola per mostrar una comprensió lectora acceptable i, en relació amb l’escriptura, costa molts més anys.

PREGUNTES:

-        Com ajudar els nostres futurs alumnes immigrants a interioritzar més ràpidament el domini de les habilitats lingüístiques?

-        No hauria d’invertir més recursos el centre escolar perquè el seu alumnat tinguin, més o menys, el mateix nivell de la llengua vehicular a l’escola?

COMENTARI PERSONAL:

Mai m’he parat a pensar en les dificultats que crea la llengua en el desenvolupament i aprenentatge dels infants immigrants, ja que tenen el camí molt més difícil que els infants que són competents en la llengua que s’utilitza en l’escola.

Aquesta lectura em fa recordar un cas de quan jo estava en la primària. En el tercer curs va entrar una xinesa que venia del seu país d’origen. No sabia parlar gaire català ni castellà, per tant, era molt difícil comunicar-nos amb ella. El que més em cridava l’atenció era que era la millor en matemàtiques però en canvi la pitjor en naturals, socials o religió. Les llengües les feia amb una altra professora en una altra aula, ja que no podia seguir el nostre ritme.

Actualment, analitzant la situació no puc entendre que el català i castellà sí que el feia amb una professora de reforç però les naturals i les socials les feia amb tota la classe. No té lògica perquè totes les classes eren en català, menys la de castellà. Els professors l’haurien d’haver donat un tracte diferent.

Clicant aquí podreu veure un article del periòdic “El Mundo” on parla que Espanya presenta la taxa més ata de tota la OCDE (Organització Europea per la Cooperació Econòmica) de joves immigrants que ni estudien ni treballen i tenen un nivell educatiu baix. Gairebé la meitat de tots els estrangers que viuen en el nostre país no arriben al nivell equivalent del Batxillerat. No s’ho hauria de replantejar Espanya?