Lectura IV: EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTONOMIA I MONTESSORI

Resum / idees clau:

Aquest text ens parla de l’autonomia, i els aspectes que ajuden a aconseguir-la, basats en la teoria de Montessori: el rol i preparació de l’ensenyant, el tipus de materials, i l’ambient de l’aula.

La història de la pedagogia Montessori:

Maria Montessori va poder conèixer i observar com aprenien les criatures, sempre partint del fet que l’educació constituïa una ajuda activa per al perfecte desenvolupament de l’ésser humà que es trobava en procés de creixement. Gràcies a la seva recerca, va descobrir que l’infant necessita la independència de l’adult. A partir d’aquí, va dissenyar un currículum des dels 2 anys i mig fins als 12. Actualment, ha aconseguit reunir 130.000 escoles d’arreu del món.

L’aplicació del mètode Montessori al Montessori-Palau:

Al complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona, es va començar a aplicar la pedagogia Montessori a l’educació infantil l’any 1998. El grup de mestres d’educació infantil van formar-se com a guies Montessori per l’Association Montessori Internationale (AMI) a la Universitat de VIC. Aquesta formació els permet garantir un enfocament científic posat al dia a les aules i contrastat amb les línies de recerca més actuals.

L’autonomia a les aules Montessori:

L’infant desenvoluparà la seva autonomia personal, quan li proporcionen la llibertat dins d’uns límits marcats per un ambient preparat i amb el suport de l’educadora o guia. Així doncs, els infants podran d’exercitar la presa de decisions sobre l’activitat i el seu procés d’aprenentatge en un entorn conegut i familiar (augment d’autoestima.

L’ambient preparat i el funcionament de l’aula:

·         L’ambient preparat serà adequat a l’etapa de creixement dels infants: necessitats cognitives, afectives i motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba i les tendències humanes.

·         El material està dissenyats per perfeccionar les pròpies habilitats de l’infant (són un enllaç entre la realitat concreta i l’abstracció).

·         El respecte cap al treball que es realitza en llibertat, és protagonista en aquest ambient.

·         L’edat dels infants són diferents, s’agrupen amb un interval de 3 anys, per no fomentar un ambient competitiu.

·         La mestra o guia, seran fonamentals a l’aula perquè acompanyar a l’infant en els seus propis aprenentatges. 

La importància de l’observació:

L’observació és la base per conèixer profundament a la nena o nen (allò que fa, del que supera, el que el o la preocupa, o d’allò que li interessa). A partir de l’observació podrem donar-li el que realment necessita i en el moment en què ho necessita.

Coherència entre la família i l’escola:

Compten amb tallers per fomentar el suport i comunicació amb les mares i els pares, que vulguin incorporaran a la seva vida diària, les metodologies instruïdes a l’escola.

Paraules clau:

·         Llibertat

·         Ment absorbent

·         Observació

·         Tendències humanes

·         Ambient preparat

·         Períodes sensitius

Preguntes:

·         L’ambient ha d’estar en constant canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants?

·         Com es té en compte els infants amb necessitats educatives especials?

·         On trobaries l’equilibri entre la llibertat i els límits dins de l’aula?

Reflexió:

En la meva opinió, veig molt interessants la metodologia de Maria Montessori, després de llegir aquest article, em crida l’atenció i m’agradaria fer recerca per aprendre més sobre aquesta pedagogia.

M’agradaria destacar la idea on Montessori anomena als infants com a “ment absorbent”, l’infant està totalment capacitat per enriquir-se de tot allò que l’envolta, per tant, l’ambient és fonamental per el seu desenvolupament. Em crida molt l’atenció com les educadores preparen aquest ambient adaptat als infants, tot al seu abast, una casa per ells i elles, amb platets de la seva mida però reals, de ceràmica, si es trenquen ells mateixos sabran que la pròxima vegada hauran d’anar amb més compte. Això es una peça clau per la seva autonomia i per proporcionar-los llibertat, llibertat de moviment dins la seva caseta. Si volen estar al jardí, van al jardí, si volen jugar a dins “l’aula” hi juguen. Juguen on volen i amb qui volen! És una metodologia fascinant! Però per altra banda, penso que a casa s’hauria de construir el mateix ambient preparat per a ells que a l’escola, perquè sinó existeix una descompensació. És a dir, perquè a l’escola tinc la meva caseta feta a mida i no la tinc a la meva pròpia llar? Perquè no tenir un sofà a casa que estigui a la mida de l’infant? Perquè no tenir una cuineta que estigui adaptada? Perquè no tinc una pica i un bater on hi pugui arribar? Perquè no puc sortir fora quan jo vulgui? Perquè no puc arribar a tots els armaris?.

Queda clar, que les circumstàncies són diferents, que potser adaptar l’espai d’una casa costa més esforç que adaptar una escola on sempre hi hauran infants dins d’unes edats determinades. Però no veig que no sigui factible adaptar, dintre d’unes mesures, l’espai on viu l’infant per fomentar la seva autonomia i així anar de la mà amb el que està experimentant a l’escola.

Us deixo informació sobre el màster professional de formació pedagògica Montessoriana a la Universitat de VIC: https://www.youtube.com/watch?v=WYxlKIIBHO8