Lectura 7 Grup II

LA ASAMBLEA DE CLASE EN EDUCACIÓN INFANTIL: UN ESPACIO PARA CRECER COMO GRUPO – Susana Sánchez Rodríguez, Carmen González Aragón

5 paraules Claus:

Assemblea / Interacció a l’aula / Competència social i cívica / Autonomia / Estereotips.

Síntesi:

Cal considerar sempre l’educació infantil com una etapa de gran valor educatiu, és a dir, com essencial i imprescindible per entendre l’educació formal que tenim avui en dia. Aquesta focalitza de forma molt interessada el fet de dur a terme assembles de classe, i considerar aquest com un espai en el que s’hi poden desenvolupar la competència social, cívica i la comunicació lingüística en els infants que corresponen a aquesta etapa. Concretament, l’assemblea fa referència a el moment en el qual el grup està concentrat en un espai concret amb l’objectiu de dur a terme una conversa sobre qüestions molt diverses entre els mateixos infant i l’adult.

Destacar també altres idees del text, com que hauríem d’evitar l’aparició i l’existència d’estereotips en l’educació (tant infantil, com primària) i en etapes posteriors. Per exemple, el text ens diu que l’etapa infantil és coneguda com un cert temps que serveix per preparar als infants per arribar a la primària, que simplement consisteix a una etapa assistencial. Aquesta “falsa creença” provoca directament que la gent es faci expectatives equivocades sobre la importància d’aquesta en la vida de cada infant. Per resoldre això, s’impulsa la coordinació entre professionals de les dues etapes (infantil i primària).

Per últim, fer referència a l’apartat en la qual parla de que l’assemblea ajuda a desenvolupar l’autonomia moral de cada infant. Gràcies a aquesta, els petits poden establir les regles essencials de la comunicació (escoltar als altres, respectar els torns de paraula, respectar el silenci...). Tot i això, hem de ser conscients que en el primer cicle de l’educació infantil, en l’assemblea el paper protagonista de la intervenció el té el mateix mestre, mentre que en el segon cicle això va canviant, i passen a tenir cada vegada més rellevància la productivitat d’aquesta pels propis infants, deixant al mestre en un paper més secundari, on moltes vegades únicament cal que sigui una mena de “guia” de la conversa.

Qüestions:

-  A més a més la comunicació verbal, també existeix la no verbal. Com hem de fer que sigui part de l’assemblea?

- Sé que és una temàtica difícil, però com podem donar-li un enfoc diferent a les rutines que es duen a terme cada dia per no caure en “repeticions per monotonia”?

Reflexió personal:

En aquesta ocasió, la lectura se m’ha fet una mica més pesada que en altres, però que això no treu a que sigui important per nosaltres rebre tots els coneixements que ens proposa.

Personalment, penso que aquesta lectura es una bona manera d’entendre la importància de l’assemblea en l’educació i, especialment, en les primer cicles que conformen aquesta. Gràcies a la informació que he pogut llegir en aquest text, ara em considero molt més coneixedora sobre aquesta temàtica i, a més a més, crec que podria ajudar a algú que no entengui què vol dir dur a terme assembles en educació infantil i quins beneficis que aquesta té pels infants amb els quals treballem a les aules.

Cal destacar, que aquesta lectura m’ha fet pensar en les que vam veure la setmana passada en el meu grup, la qual tractava de l’art de conversar en rotllana. Tot i això, ambdues no tenen res a veure en forma ni en estructura, a més a més, que aquesta dóna molta més informació. Per aquest motiu, si haig de recomanar algú una informació que tingui a veure amb aquesta temàtica per complementar-la, li diria que llegeixi aquesta lectura, anomenada exactament: “L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana” de Mª Teresa Sogas.