ELS JOCS DE REPRESENTACIÓ, UNA EINA PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

PARAULES CLAU: Infància, educació, llenguatge, jocs de representació, comunicació

SÍNTESI:

Els jocs de representació són situacions que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil, és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les persones adultes.

Durant aquest cicle aprenen a fer noves demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases quan no se’ls entén…

En definitiva, el món lingüístic dels infants, durant aquests anys, s’ampliarà.

La lectura també parla sobre l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les representacions són adequades per totes les edats. Per exemple, s'han de buscar aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposi de dos moments:

1.    Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves estructures lingüístiques.

2.    Representació. Tot i que l'espai ja està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a l'estructuració narrativa o a establir relacions.

Finalment, la lectura remarca el joc de representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo." El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?
• En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?

REFLEXIÓ:

Aquesta lectura, encara que m’ha resultat feixuga, considero que és una de les més interessants que he llegit en aquesta assignatura. M’ha agradat perquè el tema anava centrat en els infants de 3 a 6 anys, és a dir, els meus possibles alumnes. Per aquest motiu, m’ha semblat interessant perquè he pogut aprendre coneixements que en un futur podré aplicar a l’aula.

Aquest article tracta de les millores i el desenvolupament del llenguatge en el segon cicle d’educació infantil. Explica i argumenta el perquè d’aquest desenvolupament i quin és el punt de partida dels infants. A més, ens exposa també la meta a la que haurien d’arribar en passar de cicle. No obstant això, dóna importància a la postura del mestre i no deixa en mans dels infants aquest desenvolupament del llenguatge.

És molt interessant l’evolució que duen a terme els infants en tan sols 3 anys, i l’adquisició del llenguatge que admeten en aquest període de temps. També em crida molt l’atenció que en només tres anys aconsegueixin parlar quasi com els adults, encara que els manqui vocabulari.

Altrament, proposa una forma d’aprendre i desenvolupar el llenguatge a través del joc, tenint en compte dues fases. La primera consisteix a motivar a l’infant a conèixer i entendre noves paraules, mots o frases. La segona fase consisteix fer una representació, posant en practica les paraules apreses amb anterioritat.

Considero que és una bona forma d’aprendre, perquè el joc pot adaptar-se a qualsevol context i infant. A més, el joc ens ajuda a aproximar-nos a l’entorn dels infants i propicia l’ensenyament i l’aprenentatge d’una forma motivadora i positiva. Estic totalment a favor de l’aprenentatge a través del joc partint dels interessos de cada infant i tenint en compte les necessitats de cadascun dels alumnes amb els quals compartim experiències. Penso que, a part d’adquirir coneixements de forma significativa, és una bona forma d’apropar-nos a l’infant.

Us adjunto un article que esmenta la importància d’aprendre mitjançant el joc. Aquest article reafirma el que jo he intentat exposar amb anterioritat. http://eduskopia.com/educacion-positiva-la-importancia-de-aprender-jugando/