- Autonomia
- Llibertat
- Ambient preparat
- Observació
- Límits
Resum:
En aquest article es parla sobre la pedagogia basada en l'autora Maria Montessori. Primerament s'introdueixen els pilars d'aquest mètode i permet conèixer breument part de la biografia de Montessori. Maria va observar que l'educació era un ajut pel desenvolupament adient de l'ésser humà i que els infants tenien necessitat d'independitzar-se. A continuació l'article narra la difusió i experimentació del mètode a Girona, on professors formats especialment es va posar mans a l'obra amb materials i espais adaptats. L'escola Montessori-Palau s'ha convertit en un espai basat en la formació i la millora continuada. El seu objectiu és a través de la investigació pedagògica i l'autoreflexió oferir una educació que respongui a les necessitats actuals i futures dels nens i nenes.Montessori conformava el moviment Escola Nova i una de les innovacions que va realitzar és entendre els materials com aspectes influenciables en el desenvolupament dels més petits, per això no només es van renovar conceptes, sinó que també els espais. El mètode dóna molta importància a la llibertat de moviment -dins d'uns límits marcats- dels més petits per tal d'afavorir la seva autonomia, un dels pilars de la pedagogia Montessori. D'aquesta manera a través de la interacció dels més petits amb el món es coneixen a ells mateixos i les seves limitacions, el que poden o no fer.
També recau molta importància en el fet de respectar els drets i llibertats de cada infant, sense deixar de banda el ritme d'aprenentatge de cadascú. És per això que dins de l'ambient preparat els infants poden escollir quina activitat realitzen, de les moltes que estan preparades i accessibles. Per tant, cada nen pot seguir el seu propi interès o curiositat. Cal esmentar que els infants que conformen una aula tenen edats diferents i a més el paper de la mestra ha de ser de guia. Els docents han de conèixer cada infant i les seves necessitats.
Finalment, recau molta importància en l'observació com a clau per a individualitzar l'aprenentatge i veure aspectes millorables en la pràctica. Tanmateix es fa una pinzellada sobre la coherència entre la família i l'escola, una relació que ha de ser harmònica i basada en la comunicació.
Preguntes a l'autor:
- Podries posar un exemple de diverses activitats que es presentarien en un espai o ambient preparat amb aquesta metodologia?
- Si el paper del mestre és de guia, com s'atén a un infant amb necessitats especials? I un infant que potser encara no ha establert el vincle segur i no es sent segur per a explorar de manera autònoma? Com s'adaptaria el mètode en aquests casos?
Reflexió personal:
Primerament cal destacar que aquesta lectura m'ha sembla d'allò més interessant i fàcil de llegir, considero que explica i realitza un molt bon resum del qual és la pedagogia de Maria Montessori. Potser també es pot unir el fet que per altres assignatures ja tenia coneixements previs sobre la temàtica.
La lectura m'ha fet pensar sobre aquesta pedagogia, que fa molts anys que existeix però encara és relativament innovadora pel que fa a la seva implementació a les aules. El paper del mestre i la col·locació o creació d'un espai on els alumnes es poden moure i aprendre lliurement, segueix creant desconfiança i reticències a les famílies que no coneixen el mètode. És a dir, considero que encara hi ha una visió subestimada sobre què és l'educació entre els 0 i 6 anys, ja que sembla que si els més petits no seuen en cadires i fan fitxes o matemàtiques no fan res.
És per això que considero que el Mètode Montessori és molt adient pel present en el qual vivim, per estimular la creativitat i la iniciativa en una societat líquida i canviant que requereix aquestes habilitats. A continuació deixo dos enllaços, un d'ells és un vídeo bastant teòric de les diferències entre l'educació tradicional i la montessoriana. El segon és un altre vídeo que permet veure com és un dia dins d'una escola amb aquesta pedagogia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada