PARAULES CLAU
Jocs de representació, aprenentatge significatiu, scripts, rols, llenguatge.
Els jocs de representació (joc simbòlic) són un
recurs didàctic que, pretén utilitzar les rutines i les
activitats de representació com a
vehicle per facilitar l’ús del
llenguatge en contextos familiars. On no només s’aprèn un
codi i una forma lingüística
sinó que també s’aprèn un medi per representar el
coneixement d’un contingut. El fet de què la situació de joc sigui significativa
té moltes més possibilitats de ser apressa pels més petits.
A partir dels esquemes o scripts, que són aquelles representacions de les activitats que se li
presenten a l’infant regularment, faciliten
l’aprenentatge del llenguatge tant des dels aspectes més d’estructura com dels més discursius.
El joc de representació consta de dos moments Claus:
1. Un
primer moment de motivació i del
coneixement del script: garantir que els alumnes coneixen l’esquema.
2. Un
segon moment que correspon a la representació pròpiament dita: la importància de quin rol han d’adquirir
en aquell moment. El fet d’assumir
diferents rols els fa veure les coses des de diferents perspectives, aspecte
important per entendre els diferents discursos narratius.
En aquest cas, el paper de l’adult és de mediador i facilitador.
PREGUNTES
-
Per què es
deixa de fer joc representatiu en primer de primària?
-
Si un infant no vol participar, com actua el
docent?
COMENTARI PERSONAL
Durant els dos anys de carrera
ens han parlat molt de la importància
del joc simbòlic en les primeres etapes de
vida per l’aprenentatge i
desenvolupament dels infants, ja que és una
forma d’aprendre en la qual s’ho passen bé i aprenen de forma significativa. I els docents, a la
vegada, podem conèixer millor els alumnes a
partir de l’observació i de l’anàlisi. Per tant, m’ha agradat molt aquesta lectura, ja
que només es centra en aquest tipus
de joc. Ho explica amb detall i claredat.
El que no acabo d’entendre és perquè es deixa
de fer aquesta manera d’aprendre
en primària. En aquest article, que
podeu arribar clicant aquí, en la
pàgina 27/28/29 explica una mica la
diferència entre el que significa
treball i el joc en els centres escolars. El treball es considera com l’esforç per
aprendre i el joc és com la diversió. Explica que en moltes ocasions les
activitats d’ensenyament i aprenentatge tindran
un caràcter lúdic i en altres exigiran més esforç, però que
les duen haurien de ser motivadores i gratificants, ja que són condicions indispensables perquè l’alumnat
construeixi els aprenentatges.
El paper del professor és clau en aquest tipus de mecanismes
per aprendre, ha de ser un mediador entre l’espai i
l’alumne, ajudant-lo a interioritzar
els aprenentatges de manera significativa però sense
guiar, ha de ser el facilitador d’aquest
aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada