LECTURA 8: El desenvolupament de l’autonomia i montessori.
RESUM:
El text comença amb
la història de Maria Montessori. Ella va poder conèixer i observar com aprenien
les criatures, observant com l’educació constituïa una ajuda activa per al
perfecte desenvolupament de l’ésser humà que es trobava en procés de
creixement. Gràcies a la seva recerca, va descobrir que l’infant necessita la
independència de l’adult. A partir d’aquí, va dissenyar un currículum des dels
2 anys i mig fins als 12. Actualment, ha aconseguit reunir 130.000 escoles
d’arreu del món que el segueixen. Un
exemple n’és el complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona, es va
començar a aplicar la pedagogia Montessori a l’educació infantil l’any 1998. El
grup de mestres d’educació infantil van formar-se com a guies Montessori per
l’Association Montessori Internationale (AMI) a la Universitat de VIC. Aquesta
formació els permet garantir un enfocament científic posat al dia a les aules i
contrastat amb les línies de recerca més actuals.
El que es permet
potenciar a les aules és que l’infant desenvolupi la seva autonomia personal,
quan li proporcionen la llibertat dins d’uns límits marcats per un ambient
preparat i amb el suport de l’educadora o guia. Així doncs, els infants podran
d’exercitar la presa de decisions sobre l’activitat i el seu procés
d’aprenentatge en un entorn conegut i familiar (augment d’autoestima. L’ambient
està preparat i el funcionament de l’aula també de tal manera que serà adequat
a l’etapa de creixement dels infants: necessitats cognitives, afectives i
motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba i les tendències
humanes. Al igual que el material està
dissenyats per perfeccionar les pròpies habilitats de l’infant (són un enllaç
entre la realitat concreta i l’abstracció). El respecte cap al treball que es
realitza en llibertat, és protagonista en aquest ambient. Un element que també te molt en compte és
l’edat dels infants, que s’agrupen amb un interval de 3 anys, per no fomentar
un ambient competitiu. I la mestra o
guia, seran fonamentals a l’aula perquè acompanyar a l’infant en els seus
propis aprenentatges. Dins d’aquest
entorn l’observació és la base per conèixer profundament a la nena o nen (allò
que fa, del que supera, el que el o la preocupa, o d’allò que li interessa). A
partir de l’observació podrem donar-li el que realment necessita i en el moment
en què ho necessita. Compten amb tallers per fomentar el suport i comunicació
amb les mares i els pares, que vulguin incorporaran a la seva vida diària, les
metodologies instruïdes a l’escola.
IDEES CLAUS:
·
L’autonomia, i els aspectes que
ajuden a aconseguir-la, basats en la teoria de Montessori
·
El rol i preparació de
l’ensenyant, el tipus de materials, i l’ambient de l’aula
PREGUNTES A
L’AUTOR/A:
·
L’ambient ha d’estar en constant
canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants?
·
Com es té en compte els infants
amb necessitats educatives especials?
·
On trobaries l’equilibri entre la
llibertat i els límits dins de l’aula?
REFLEXIÓ:
Maria Montessori em
sembla una activista dins del món de l’educació; fou, i és capaç de transformar
pedagogies escolars d’arreu del món de forma fonamentada, basant-se en allò que
ella mateixa va observar que necessitaven els nens i nenes. Moltes de les idees
i pedagogies que intentem implementar ara o que estan en procés es basen i es fonamenten en idees que ella ja va
aportar en el seu moment. Ella ens va aportar una base sobre el que hauríem d’entendre
com a una educació basada en el creixement dels infants, de forma lliure i
autònoma i significativa per ells.
Si totes les
escoles d’arreu del món integressin una petita part de la proposta de maria
Montessori el sistema educatiu a arreu seria molt millor, ja que partiria d’un
mínim concepte de llibertat dels infants com a base de la seva educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada