FITXA DE LECTURA 8: Carbonell, L. i Gómez del Moral, M. (1993) Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil

CONCEPTES CLAU: diàleg constructiu, treball per projectes, seqüenciació didàctica i significativitat funcional. 

RESUM

El projecte d’escola, que s’estudia en el text, aborda el coneixement des d’una metodologia més aviat interactiva, puix que propicia la interacció entre les unitats que pertanyen al triangle del coneixement educatiu: mestres, alumnes i coneixement.

Així doncs, el projecte d’escola es basa en mantenir un diàleg constructiu a través del que es pretén crear un desequilibri en l’estructura mental per tal de fer-ne una reestructuració posterior, la qual condueix a la incorporació de noves idees i estructures en la ment que la enriqueixen i exalten a formes superiors del coneixement. Aquest procés es dóna continuadament, és un cicle d’aprenentatge que mai arriba a la seva fi, i a més ha d’acatar-se com un plantejament d’escola global, que ningú ha d’obviar des que entra fins que es surt del centre educatiu.

El treball per projectes d’entre altres organitzacions de treball, com els racons o els tallers, dóna resposta a la necessitat de tractar els coneixements i aprenentatges des d’una perspectiva globalitzadora. Amb aquesta organització de treball és necessari passar per diverses fases que ajuden al seu desenvolupament (elecció i organització, relació amb la informació, i síntesi o avaluació). Amb tot plegat, la/el mestra/e ha de realitzar una seqüenciació didàctica, que resulti suficientment eficient, per tal d’ajudar als infants a veure la significativitat funcional d’allò que aprenen, en la vida en societat.

Així doncs, veiem com els aprenentatges s’enfoquen des d’una perspectiva constructivista del coneixement, per tal que els infants trobin significat o sentit a allò que fan i aprenen. D’aquesta manera també podran  trobar una funcionalitat d’aquests aprenentatges en el seu dia a dia, és a dir, en la vida en societat en què hauran de seguir creixent i desenvolupant-se com a ciutadans crítics i competents.

PREGUNTES A L’AUTOR/S

- Perquè els objectius que es plantegen en el treball per projectes són plenament procedimentals? No es mostren facultats com la de potenciar o fomentar aprenentatges.

- Si es dóna llibertat als infants perquè escullin el tema i diguin el què saben, perquè no se’ls demana opinió directa de què és el que volen aprendre per després redactar els objectius? En el text es veu com donen importància a allò que els infants ja saben, però no a què voldrien saber.

REFLEXIÓ

Personalment penso que, per poder dur a terme amb èxit la metodologia de treball que s’exposa en el text, és necessària una bona organització de treball, per tal que la seqüenciació didàctica estigui ben estructurada, fet que repercuteix de manera rellevant en els aprenentatges potencials que els infants poden o podran realitzar al llarg del curs. Aquests aprenentatges potencials s’han de tractar des de la transversalitat, puix que només d’aquesta manera poden arribar a ser significatius i funcionals per als infants.

En relació a aquest tema, veiem el model constructivista del coneixement, i vinculat a aquest, el model interactiu de l’aprenentatge de la llengua a l’aula, en què hi ha una interrelació o interacció entre el que sap l’infant i el currículum a tractar, tot contemplant el treball conjunt o grupal com una eina de treball amb molt potencial dins de les aules. Aquest treball cooperatiu és doncs una font de coneixement rica, puix que ofereix l’oportunitat de compartir idees i hipòtesis, tot reestructurant-les o millorant-les, creant un desequilibri en la ment dels infants i dels adults partícips en el procés d’aprenentatge. Per dir-ho d’una altra manera, cal que es doni un diàleg constructiu que serà la base del coneixement en moltes i diverses ocasions.

Jo espero poder aplicar aquest model educatiu en el meu futur com a mestre d’escola, tot i que és ben cert que estic aplicant-ho, en menys mesura, en les classes de ballet que realitzo a infants i adolescents, a més d’haver-ho aplicat en experiències pràctiques anteriors a la universitat. Amb aquestes experiències he pogut i puc veure, que aquesta és una metodologia de treball a l’aula molt productiva que no només es queda en la superficialitat dels temes o dels continguts que cal tractar a l’aula, sinó que para atenció a les capes més subterrànies del coneixement, a les que es pot accedir més fàcilment a través de la cooperació amb els altres i de la descoberta de la significativitat dels aprenentatges.

En relació a aquest tema, les lectures que han llegit les meves companyes també van encaminades cap a aquest horitzó educatiu, per aquest motiu vull fer referència a la concepció constructivista tractada des de la família i l’escola. A xtec es mostren idees i explicacions sobre l’aplicació d’aquesta metodologia, a més de mostrar altres webs relacionades que poden ajudar a treballar aquest mètode a través d’exercicis o jocs.