Lectura VIII El desenvolupament de l’autonomia i Montessori.

1) PARAULES CLAU

• Llibertat
• Observació
• Montessori 
• Guia 
• Autoaprenentatge
• Autonomia

2) BREU RESUM

La lectura que comentem a continuació tracta sobre el mètode que, a principis del segle XX, Montessori va instaurar a Itàlia. La seva pedagogia va suposar un trencament amb l'estructura rígida de l'escola tradicional.

Un dels aspectes claus que voldria destacar d'aquesta lectura és que Montessori creu que la llibertat és  quelcom primordial per a que l'infant pugui començar a prendre independència de l'adult. Així doncs, un dels temes principals d'aquest artícle té a veure amb l'autonomia de l'infant a l'aula: llibertat de moviment, d'expresió, d'experimentació.

Per tal que es pugui donar aquesta autonomia, s'ha de preparar l'aula  de forma que s'adeqaüi a l'etapa de creiexement. L'ambient de l'aula és realment important segons Montessori perquè ha de respondre a totes les necessitats dels infants (cognitives, afectives i motrius).  A través d'aquest ambient els infants podran arribar a l'autoaprenentatge: a aprendre per ells mateixos. 

Per últim, cal destacar que  per a poder de conèixer les necessitats dels infants, el mestre ha d'observar-los detingudament ja que els ha de poder propocionar una educació personalitzada. A més, ha d'establir límits clars per tal que l'infant pugui arribar a l'autoconeixemnt i a ser conscient del que és capaç i del que no és capaç de fer.

3) PREGUNTES A L'AUTOR/A

• Com i sota quins raonaments establir límits?
• Quants adults hi hauria d'haver a l'aula per tal de poder proporcionar una educació personalitzada als infants?

4) REFLEXIÓ PERSONAL

La lectura d'aquest artícle m'ha semblat molt productiva i entenderoa perquè a més a més tenia una base teòrica sobre la pedagogia de Maria Montessori proporcionada per l'assignatura "Teories i pràctiques contemporànies en l'Educació". M'atreviria a dir que és la que més m'ha agradat llegir durant tot el curs.

Tot i així, m'han sorgit diversos dubtes perquè evidentment, en un artícle tant curt no hi ha lloc per a exposar detalladament tota la metodologia. Crec que haguès estat interessant que l'autor d'aquest artícle hagues emfatitzat sobre com establir els límits respectant la llibertat de cada individu. Aquesta pregunta m'ha sorgit en altres lectures, per exemple, en la de l'assamblea de classe en Educació Infantil. Des del meu punt de vista els dos artícles parlen i donen molta importància a la llibertat d'expressió dels alumnes, però voldria saber fins quin punt, és a dir, quin és aquest límit? imagino que és difícil d'explicar i que no es tracta d'una línea tangible que separa la llibertat del llibertinatge, però crec que més enllà de l'exposició teòrica de tots aquests mètodes novedosos, seria molt productiu poder llegir exemples de casos reals per tal de tenir referents. També crec que seria molt interessant comptar amb recurssos per si el mètode que estem portant a terme no és ben acollit per tots els infants, perquè al final es tracta d'això, d'entendre i conèixer a tots els infants.

Per acabar, voldria fer referència a un enllaç d'un dia en una escola britànica que empra el model de Montessori. En aquest vídeo podem veure i desmitificar allò que molts pensen d'aquests mètodes "no fan res".