SÍNTESI
En la lectura d’aquesta setmana, de la mà de les autores
Glòria Martín, Montse Badia i Bet Coll, he pogut conèixer una mica més la
famosa metodologia Montessori i la seva aplicació a les aules del complex
cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona. Aquest centre va començar a
aplicar la pedagogia Montessori a l’educació infantil l’any 1998.
A tall d’introducció, el mètode Montessori va ser
elaborat per la doctora Maria Montessori a Itàlia, a principis del segle XX. En
acabar els estudis en Medicina, la doctora va començar a treballar amb nens i
nenes que presentaven necessitats educatives especials. A partir de l’estudi i
l’observació, va conèixer com aprenien els infants i va dissenyar un currículum
des dels 2 anys i mig fins als 12 anys. El mètode Montessori ha aconseguit
reunir 130.000 escoles arreu del món, les quals eduquen 3 milions de nens i
nenes de diferents països.
Un dels pilars de
la pedagogia Montessori es bassa a proporcionar la llibertat als nens i nenes
dins d’uns límits marcats per un ambient preparat (segons les etapes de
desenvolupament) i amb el desenvolupament d’uns mestres o guies instruïts. La combinació
de la llibertat i l’organització de treball va suposar una modificació de les
pràctiques educatives i un trencament amb l’estructura rígida de l’escola tradicional.
En proporcionar aquesta llibertat als infants, es persegueix desenvolupar la
seva autonomia personal.
No s’ha d’oblidar que les criatures conquereixen la independència mitjançant el treball i la
seva experiència personal d’interacció amb el món. Per afavorir aquesta independència
han d’haver-hi uns espais preparats a les aules que s’adeqüin a l’etapa de
creixements dels infants que ofereixin oportunitats de desenvolupament que
permetin respondre a les seves necessitats cognitives, afectives i motrius. Els infants han de reconèixer i respectar
el seu ambient, s’han de moure amb llibertat.
Tot això no seria possible sense l’observació, que també
va ser un dels pilars fonamentals en la investigació de la doctora que va donar
pas a aquest tipus de pedagogia. L’observació
és clau per proporcionar a l’infant una educació personalitzada, per donar-li
el que realment necessita i en el moment que ho necessita, perquè només així
serà un ésser únic. El paper de la
mestra és el de guia; el paper de la persona adulta en un ambient
Montessori és el de facilitar que l’infant
aprengui per ell mateix, que sigui protagonista del seu aprenentatge.
PARAULES CLAU
Mètode Montessori, infant protagonista, autonomia,
observació, ambients preparats.
PREGUNTES
Per què no s’implanta aquest mètode en tots els centres
educatius?
El mètode Montessori és aplicable fora de les aules? Per exemple,
a casa.
REFLEXIÓ PERSONAL
Personalment, no és la primera vegada que llegeixo sobre
el mètode Montessori, però cada cop que ho faig, em sembla més interessants aquesta
pedagogia. És d’admirar l’admiració que tenia aquesta dona pels infants.
M’ha semblat una lectura molt fàcil de realitzar a la
vegada que completa i interessant. Segons anava llegint, anava recordant la
meva estada de pràctiques a l’Escola Bressol Municipal Londres. En arribar allà
tot em va semblar molt diferent d’allò que jo recordava de la meva experiència.
Veia que els infants tenien llibertat a l’hora d’aprendre i de com fer-ho, i he
de reconèixer que em va cridar l’atenció. Al principi no ho acabava d’entendre
però, de mica en mica, vaig comprendre la importància de facilitar als infants
aquesta llibertat i autonomia.
En realitzar la lectura d’aquest article em va sorgir una
pregunta que mai m’havia plantejat: el mètode Montessori es pot aplicar també
fora de les aules? A casa, per exemple. Vaig estar buscant informació a respecte
i vaig trobar un blog accessible per a tothom. És un espai que ens ofereixen no
només informació teòrica sobre el mètode, sinó que ens proposa recursos,
activitats pràctiques per a realitzar en casa. Investigant, he trobat una
proposta d’activitat que, per casualitat, és molt semblant a la que vaig
realitzar jo pel pràcticum II amb infants de 2-3 anys i m’ha fet pensar que,
pot ser, no és un mètode tan inassolible.
A continuació deixo una fotografia d’aquesta activitat. Clicant
sobre la imatge podreu accedir al blog en qüestió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada