El desenvolupament de l’autonomia i Montessori: Badia, M. i altres.
A. Paraules clau:
Mètode Montessori, llibertat, aprenentatges, infants, límits, ambient preparat, guia.
Mètode Montessori, llibertat, aprenentatges, infants, límits, ambient preparat, guia.
B. Síntesi:
Maria Montessori va ser una
doctora que, a partir del treball científic i l’observació, va conèixer com
aprenien els infants i va observar que aquests, tenien la necessitat
d’independitzar-se de la persona adulta. El mètode que va desenvolupar la
doctora italiana a principis del S. XX ha estat aplicat a 130.000 escoles
d’arreu del món; entre elles, el centre Montessori-Palau (Girona).
En aquest centre des que va
decidir implantar la metodologia Montessori fins avui dia s’ha establert una
dinàmica de formació i millora continuada per poder garantir una resposta a les
necessitats dels infants. És per això que s’ha fet una reestructuració de
conceptes, de materials i de pràctiques educatives per incloure aquesta nova
perspectiva i proporcionar llibertat als infants dins d’un ambient preparat i
delimitat.
Per tal que es doni la
llibertat exploratòria, i conseqüentment l’autonomia, és molt important
fomentar l’experiència d’interacció amb el món i no oferir ajuda innecessària.
Per fer-ho podem preparar l’ambient d’aula adequat a l’etapa de desenvolupament
i respondre, així, a les necessitats tenint en compte el període sensitiu en
què es troben. També és molt important que les agrupacions dels infants siguin
heterogènies, d’aquesta manera no hi haurà un clima competitiu, sinó de col·laboració: on cada infant aprendrà dels seus
companys i junts construiran el coneixement.
Finalment i fixant-nos en el
paper de la mestra, és fonamental que conegui les necessitats de cada alumne
per poder oferir-li un espai adequat a les seves necessitats; i que, a banda
sigui capaç d’establir els límits.
 |
| Manipulació i experimentació |
 |
| Autonomia en les activitats quotidianes |
C. Preguntes a l'autora:
- Quins desavantatges creus que pot suposar aquesta metodologia? En cas que tot siguin aspectes beneficiosos, per què creus que no s’aplica a més escoles?
- Creus que utilitzant la
metodologia Montessori els infants sempre tindran interès en totes les àrees
del saber? Què podem fer si a un infant, per exemple, no s’interessa per la
lectura?
- Què passa quan a casa, els
pares utilitzen una metodologia contrària a la de l’escola (en aquest cas no
potenciar l’autonomia ni el sentit crític)? Què poden fer-hi les mestres?
 |
| Aprenentatges significatius. |
D. Reflexió personal:
La pregunta que més em formulo
és per què si la metodologia de Montessori és tan bona, no s’aplica a altres
centres educatius. Personalment tinc dues hipòtesis que intentaré resoldre
buscant informació: penso que potser és que té desavantatges ocults o que potser
és que realment és molt bona i no interessa que s’estengui per part de
l’administració.
En relació a la meva
experiència personal, mai he estat escolaritzada en un centre on s’utilitzés
aquesta metodologia, ni tampoc he tingut l’oportunitat d’aprendre amb aquest
tipus de material tan funcional. Tot i
això, durant les pràctiques de segon he tingut la sort d’estar a una classe on
la professora intentava anar a contracorrent del que li marcaven des del centre
i utilitzar la metodologia i el material Montessori. La gran majoria
d’activitats les fèiem amb recursos que ella mateixa havia creat a partir
d’idees seves o extretes d’internet. La classe es dividia en ambients i racons
on els infants podien circular lliurement i treballar una àrea de coneixement
amb el material que més els hi interessava; per exemple, si tocava llengua,
podien treballar l’escriptura amb diversitat de propostes com: escriure amb
sorra, amb tampons, amb lletres de fusta, amb pedretes, amb un guix, amb
plastilina, etc.
Finalment, també he de
remarcar que en la meva estada de pràctiques a la Bressola he pogut conèixer de
primera mà com són les agrupacions verticals, és a dir, els grups heterogenis.
Abans d’anar-hi tenia els meus dubtes sobre l’eficàcia real d’aquesta
estratègia, però un cop l’he viscut, reconec que si s’aplica de manera adequada,
és molt beneficiosa per tots els infants: tant els grans com els petits.
 |
| Cada alumne amb material diferent |
Referència: Martín, G. i altres (2013) El desenvolupament de l’autonomia i Montessori, Guix d’infantil, 73, 11-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada