El desenvolupament de l’autonomia i Montessori

Glòria Martín, Montse Badia, Bet Coll

Resum:

L’article exposa els diferents aspectes que permeten el desenvolupament de l’autonomia de centre, seguint les bases de la Pedagogia Montessori; caracteritzades pels següents eixos:

En primer lloc, el paper docent és essencial, ja que adquireix una funció d’observador i guia. L’objectiu principal és intervenir cada vegada el menys possible perquè l’infant es desenvolupi autònomament. Alhora, respectarà el ritme individual de cada infant i atendrà les seves necessitats i demandes. Per tant, haurà de deixar llibertat perquè els infants aprenguin, s’equivoquin i construeixin la seva pròpia independència.

Per altra banda, el mestre dissenya i prepara un ambient que ofereixi un gran ventall de possibilitats per l’infant, escollits lliurement, però sempre sota el paràmetre d’establir límits clars que permetin als infants conviure en la petita societat de l’aula. Per tant, haurà de ser flexible i s’haurà d’adaptar a l’especificitat de cada un d’ells, tal i com he esmentat anteriorment, atès que no tots tenen les mateixes capacitats, necessitats i interessos.

Per últim, l’infant és vist com a subjecte actiu del procés ensenyament- aprenentatge, al voltant del qual s’han d’organitzar els continguts i les activitats tot convertint-lo en el protagonista d’aquest. Així, les propostes de treball ha de partir d’allò que ells busquen, i no del que l’adult espera.

Per tant, en termes generals, és important que hi hagi coherència entre el que fan els mestres/docents com el que realitzen les famílies. Per aquesta mateixa raó, és important tenir bona comunicació entre ambdós agents; així com realitzar xarrades, activitats, tallers... per donar eines i coneixements del que seria més adient per l’educació dels seus fills/es.

Paraules clau: observació, infant protagonista, llibertat, autonomia.

Interrogants:

-       - Davant d’una situació de conflicte, quin és el rol que hauria de prendre l’adult?

-    - Si el material que el mestre/a ofereix als infants és important saber-lo escollir, en què ens hauríem de basar per triar el més adient?

Comentari personal:

Personalment crec que és un dels articles que més m’ha cridat l’atenció i m’ha despertat l’interès per buscar exemples d’activitats/materials per treballar aquesta pedagogia en una aula.

Tots i cada un dels elements presents a  l’aula, ja siguin els materials, els espais, les activitats... han d’estar dissenyats/planificats i preparats per oferir als infants possibilitats de desenvolupar les seves capacitats amagades.  Tanmateix, trobo també molt important realitzar dinàmiques en què hi hagi diferents edats, ja que interaccionar amb altres aporta múltiples beneficis, per exemple: els grans ajudin als petits, els petit aprenen ràpidament del que fan els grans, l’aprenentatge és molt més ric i variat per les diferents aportacions que poden fer, etc.

Per concloure, seria important que les aules treballessin amb pedagogies com la Montessori, encara que n’hi ha de moltes altres, perquè veure l’infant com un ésser capaç, no tothom ho fa.

Per altra banda, aquesta lectura la podríem relacionar amb la lectura de Carbonell i Gomèz, que té com a objectiu principal fer l’infant el protagonista del seu propi aprenentatge, és a dir, formar individus que siguin capaços de prendre les seves decisions. Per tant, tal i com la meva lectura exposa, si des d’un inici no deixem que els infants facin lliurement i aprenguin de manera autònoma, no podrem aconseguir que siguin persones capaces de prendre les seves pròpies decisions.

Per darrer i últim, recomanar la pel·lícula“Être et avoir”, una film molt interessant que mostra clarament com és possible treballar amb infants de diferents edats sota la tutorització d’un sol professor.