divendres, 5 de maig del 2017

Lectura 8 (III) El desenvolupament de l'autonomia i Montessori, Martín i altres (2013)

IDEES CLAU:
En primer lloc, cal destacar que la capacitat de gaudir de la llibertat i la necessitat de tenir límits són dos conceptes que la guia ha de dominar i conèixer en referència a cada infant. A la pedagogia Montessori es deixa de banda el concepte de mestra tradicional per donar lloc a la mestra guia. La guia és aquella que acompanya als infants en el seu procés d’aprenentatge, però que a diferència de la tradicional, el seu paper principal és afavorir espais on els infants puguin explorar i descobrir lliurement dins la seva seguretat, i observar per a proporcionar el millor a cadascun d’ells. Tanmateix, les autores ens diuen que cal una formació contínua de les mestres guies per tal de respondre millor a les necessitats actuals i futures dels nens i nenes.

Per tant, un pilar fonamental de la pedagogia Montessori és l’observació, que permet conèixer profundament a cada infant i conèixer les seves necessitats. L’observació és clau per a oferir als nens i nenes una educació personalitzada, i donar-li el que realment necessita en cada moment.

D’altra banda, l’ambient preparat ofereix oportunitats de desenvolupament que permeten respondre a les necessitats cognitives, afectives i motrius. Aquest ambient no només fa referència al mobiliari i materials de l’aula, sinó també a un clima de respecte i llibertat. A més, ha d’estar dissenyat per ajudar a créixer a cada individu i proporcionar-li l’espai idoni per desenvolupar les seves habilitats. Doncs, la guia només podrà fer això si realment coneix les característiques i necessitats de cadascun dels seus infants.


PARAULES CLAU: Montessori, ambient, mestres guia, llibertat, observació

PREGUNTES:
  • Com es té en compte als alumnes amb necessitats educatives especials?
  • L’ambient ha d’estar en un constant canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants?
  • On trobaries l’equilibri entre límits i llibertat a l’aula?

REFLEXIÓ:
En primer lloc, vull dir que ha estat una lectura molt agradable de llegir, ja que el tema em sembla realment interessant i útil per al nostre futur com a mestres. És essencial que el nostre sistema educatiu evolucioni cap a metodologies més innovadores que tinguin més en compte els interessos i desenvolupament integral dels infants, i amb aquesta metodologia podem aconseguir-ho.

D’altra banda, vull compartir amb vosaltres la meva reflexió sobre aquest aspecte. Maria Montessori va impulsar el seu mètode fa ja més de cent anys, i avui en dia continua sent una metodologia innovadora per a nosaltres. Si després de cent anys l’educació ha evolucionat tant poc, ens hauríem de plantejar que alguna cosa està fallant. És per això, que necessitem un canvi, tant en el sistema educatiu com en la mentalitat de la nostra societat, i només així podem aconseguir formar persones lliures, autònomes i crítiques.

Al seminari vam compartir les diverses lectures entre les companyes, i considero que amb la que té més relació és amb la de Carbonell i Gómez. En aquesta, els autors ens expliquen que s’han de crear espais per potenciar el coneixement, però igual que passa amb Montessori, han de ser els alumnes els que escullin aquests aprenentatges.

Per últim, vull compartir un enllaç que he trobat, que aprofundeix més en la pedagogia Montessori, i ens explica detalladament com la podríem aplicar a les nostres llars. Tanmateix, podem veure un vídeo on ens mostren amb imatges aquesta metodologia. Us deixo dos enllaços que configuren la primera i segona part de l’article: la primera http://familiasenruta.com/fnr-crianza/educacion/metodo-montessori/; i la segona http://familiasenruta.com/fnr-crianza/educacion/que-es-el-metodo-montessori/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada