RESUM:
La lectura ens
trasllada a una escola de Girona anomenada Montessori-Palau, on s’ha implantat
una metodologia que es basa en els fonaments principals que remarca la
pedagogia de la doctora Maria Montessori, la qual té l’objectiu de fer a l’infant
cada cop més autònom mitjançant modificacions en l’entorn, els materials, en el
paper del mestre...
La metodologia
Montessori es centra en la idea de potenciar les capacitats de l’infant fent
que sigui, com he fet esment anteriorment, més autònom cada cop mitjançant un
aspecte clau a la lectura: la llibertat.
Per tal que es doni
la llibertat i per tant, l’autonomia posteriorment, la lectura remarca tres
aspectes claus:
L’entorn: Una de les coses més importants és que l’infant senti confiança i
seguretat de moure’s i d’experimentar en el seu entorn, el qual ha de ser
adequat per l’etapa de desenvolupament a la que pertany l’infant, per tal de potenciar
les seves capacitats, tanmateix, també ha de donar resposta a les necessitats
que poden presentar, ja siguin cognitives, afectives o motrius.
El/la mestre/a: el paper del mestre dóna un gir total a la de l’escola
tradicional. El mètode Montessori introdueix el concepte de mestre guia, la
qual acompanya als infants en el seu desenvolupament cognitiu i personal i
prepara els espais de l’entorn, amb alguns límits, per tal de potenciar el
desenvolupament i proporcionar un aprenentatge més òptim a partir de l’aprenentatge
per si sols.
La seva eina
principal és la observació. Ha de conèixer a la perfecció tots els seus
alumnes, tenir en compte les necessitats que presenten per poder oferir uns
elements o uns altres i, veure què aprenen i com es van desenvolupant al llarg
del temps per poder-ho documentar. L’observació és la peça clau per poder
oferir a cadascun dels infants una educació personal.
No obstant, la
lectura considera rellevant que l’agrupació dels infants i l’aprendre entre
iguals és molt important. Tots aprenem de tots i l’aprenentatge és més ric.
Els materials: és important que els materials hagin estat
seleccionats anteriorment i hi hagi una intencionalitat d’aprenentatge.
Aquests tres
aspectes possibiliten una llibertat, dins d’uns límits (que també els considera
importants per a l’infant) per aconseguir l’autonomia, la qual serà la clau per
fer a un infant més independent, confiat i segur de si mateix.
PARAULES
CLAU:
Autonomia – llibertat – espais preparats –
Montessori – materials educatius
PREGUNTES
A L’AUTOR:
- Per quin motiu aquest pensament educatiu no es trasllada a totes les escoles si és considerat el mètode que millor funciona per desenvolupar les capacitats dels infants?
- El sistema Montessori funcionaria a totes les escoles i en qualsevol context?
- Com ha de ser el paper de l’adult davant d’una problemàtica entre els infants?
- Com es poden establir els límits? I com podem saber si no li estem restringint un altre aprenentatge potencial?
REFLEXIÓ:
La lectura m’ha semblat
molt interessant i breu. El fet d’haver estudiat la vida de Maria Montessori a
l’assignatura de Teories i pràctiques
contemporànies en l’educació, m’ha donat l’oportunitat de clarificar
conceptes i aplicar-la a la pràctica de les escoles que segueixen el model que
defensava Maria Montessori: l’escola nova 21.
Considero que tal i
com diu la doctora i pedagoga, l’autonomia i la llibertat d’aprendre entre
iguals i per si sols és molt important per al desenvolupament cognitiu,
emocional i social dels infants el qual possibilita que hi hagi una seguretat
més potencial en si mateixos i per tant que la seva autoestima augmenti. El fet
d’aprendre sols mitjançant espais i materials seleccionats per la mestra, fa
que de cara en un futur els infants puguin decidir per si sols i realitzar un
raonament del seu aprenentatge.
M’ha semblat molt
interessant el que destaca la lectura amb els agrupaments de diverses edats,
crec que és una manera d’enriquir el coneixement de cada infant i possibilitar
l’aprenentatge entre ells. D'altra banda, és bo que també s’adonin que no només poden aprendre els
grans dels petits sinó també al contrari, tal i com passa als i les mestres,
que aprenem dia a dia dels infants malgrat siguin més petits que nosaltres.
Com a conclusió, penso
que com a futura mestra d’educació infantil, aquesta lectura ens replanteja el
nostre paper i fa que ens adonem més de tot el que són capaços de fer els
infants per si sols sense la nostra ajuda. Ens fa veure que els infants són
capaços de fer més d’allò que pensem i això, ho hem de tenir molt i molt
present en el nostre dia a l’aula.
“Libera el potencial del niño y podrá transformar al
mundo” – Maria Montessori
Enllaços d’interès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada