En Pere Peris ens visita!

Avui, a la sessió magistral del 28 d’abril, hem tornat a tenir una visita. En aquest cas, ha estat en Pere Peris, que ha vingut en qualitat d’especialista de literatura infantil, és a dir, de contes. Concretament, ell ha treballat 12 anys de mestre d’Educació Infantil i, a més a més, va ser professor associat al Departament de Pedagogia Aplicada de l’UAB. Actualment es dedica a formar a persones en educació social i en educació infantil.

Després de fer-nos una petita introducció sobre qui era ell i què venia a fer a l’aula amb nosaltres, va proposar-nos una primera dinàmica molt maca. Aquesta consistia a tancar els ulls i concentrar-nos en nosaltres mateixes, en recordar un dels contes més destacables per nosaltres que ens explicàvem o que llegíem quan érem petites. Aquesta experiència em va encantar, perquè feia realment molt de temps que no pensava en això, i el primer que em va venir al cap va ser el llibre d’en Roald Dahl anomenat Agutrot. Aquest llibre era una mena de “salvació” per mi quan era petita, ja que vaig passar una època en la qual em feia por la nit, el fet d’haver de dormir sola i en la foscor. La millor solució perquè em passes una mica la por, era el remei que se li havia ocorregut a la meva germana bessona, que era precisament deixar-me anar al seu llit per llegir juntes unes quantes pàgines d’aquest llibre, que sabia que m’encantava. No recordo les nits que ens vam passar fent aquesta “tradició”, però en van ser moltes. Per aquest motiu, tinc molt a agrair-li a aquest llibre, i també d’altres d’aquest autor, com per exemple Matilda o Les Bruixes.  

Seguidament, en Pere ens va presentar uns quants contes, els quals no els coneixia i que eren molt interessants, ja que tenien com a objectiu treballar els valors i les emocions. Els llibres dels quals va parlar són: El gat amb botes, Camaleó de colors, Amb tot el cor, La història de l’Emma, No és fàcil petit esquirol, On és la lluna? i El regal.

A l’inici de la magistral, en Pere ens havia repartit un retall amb una paraula. No va ser fins que va explicar-nos el conte de “La sopa de pedres” fins que li vam trobar el sentit, ja que al final de la narració, nosaltres havíem d’anar dient en veu alta les paraules que teníem dins de les “pedres” que hi podíem posar a la sopa.

Per finalitzar, vam tornar les pedres i vam agafar una petita targeta que ens havia portat de regal a cadascuna, la qual ens mostrava L’orella verda – Gianni Rodari i que deia: “Hablar es una necesidad, pensar es un arte”.

Moltes gràcies per la teva visita, Pere!