Visita del Pere Peris

Tema: EL CONTE, LES CANÇONS I LES EMOCIONS.

 

Avui ens ha vingut a visitar una persona important en el món de l’educació, es diu Pere Peris i ha treballat des de l’any 1981 com a mestre d’Educació Infantil a escoles de Cerdanyola i de Terrassa. A partir de l’any 1993 va començar a treballar a la UAB.

Actualment s'estudia idiomas organitzant els grups "per racons. A en Pere li recorda a quan treballava al parvulari, amb els infants. Ens explica la importància de treballar a partir de situacions reals en contextos molt concrets, per tal de que l’aprenentatge dels infants sigui significatiu.

Li fa molta il·lusió trobar-se amb ex-alumnes del parvulari, encara que li costi reconèixer-los, diu que físicament són totalment diferents a quan eren petits excepte la mirada, que és la mateixa que quan eren infants.

Hi ha persones que diuen "Jo m'he fet mestre perquè m'agrada manar/parlar..." i aquest no és un bon motiu per ser mestre. S'han de tenir moltes habilitats i una autèntica vocació, crear un vincle amb cada infant i conèixer quines són les seves necessitats i atendre-les.

Hem parlat dels valors que aporten els contes i que tots transmeten algun missatge, un aprenentatge. Això fa evident la importància de l’elecció adient dels contes per poder-nos adaptar a les necessitats de cada infant.

 

En Pere ens fa tancar els ulls i recordar quan ens explicaven contes. Intentem recordar un conte i el moment. No sóc capaç de recordar cap conte en concret, només el moment i la imatge amb el meu pare explicant-me’l. Tot i ser sord, el meu pare sempre m’explicava contes abans de dormir quan era petita i jo l’entenia perfectament. Recordo el seu to de veu, suau i càlid, que em transmetia tranquil·litat i serenitat. Recordo , també, que en moltes ocasions ell es quedava adormit abans que jo mentre m’explicava el conte. Se’m remouen moltes emocions fent aquest exercici. En Pere Peris ens explica, després, que els contes estan relacionats amb les emocions. M’ha agradat molt fer aquest exercici perquè he recopilat records i sensacions de la meva memòria que no tenia del tot presents.

 

Els contes formen un veritable món de fantasia que no hem de perdre mai. Tenen un component lúdic, de somiar i ens transmet que “tot és possible”, però – com diu en Pere – amb els peus a la terra, tot tenint en compte la realitat.

En Pere també ens ensenya molts contes infantils per poder ampliar el nostre repertori de recursos i conèixer més contes a part dels tradicionals o clàssics, a més d’aprofundir i entendre els valors d’alguns contes clàssics. Hem parlat de diversos contes: El gat amb botes, On és la lluna?, La Rateta que escombrava l’escaleta: aquesta no prenia massa decisions i es quedava a casa escombrant l’escaleta mentre els diferents personatges passaven. En Pere ens diu que a l’aula, com a docents, hem d’estar prenent decisions a cada instant. Il Camaleone Variopinto és un conte que ensenya que les persones (mestres...) hem de ser capaços d’adaptar-nos a les diferents situacions i contextos. El conte Amb tot el cor treballa l’afecte, la distància i el retrobament, el recollir a l’altra persona... No és fàcil, petit esquirol!, tracta sobre un esquirol que va perdre la seva mare i ajuda a treballar les emocions amb els infants. La història de l’Emma és un conte protagonitzat per una nena adoptada, treballa molts aspectes de la diversitat familiar (hi pot haver molts tipus de famílies i moltes maneres d’assemblar-se – ja sigui física o personalment – ). El conte de El Regal va buscant quin regal podria el protagonista fer-li a una persona important per a ell, desenvolupa la imaginació, etc.

Per finalitzar la visita, en Pere Peris ens explica una història que es titula La sopa de pedres. El país es trobava en guerra i un soldat va decidir que no volia lluitar més i va fugir cap a un poble, demanant una mica de menjar, però tothom li deia que no tenia res per culpa de la guerra. Cansat de demanar, el soldat es va posar a escalfar una olla amb aigua del riu i unes pedres i, generant interès en alguns nens i nenes que hi havia per allà, va anar aconseguint que cadascun li portés de casa seva un ingredient per a posar a la sopa. Finalment, van aconseguir fer una sopa molt gustosa i les persones que vivien al poble van sortir a menjar-ne. Amb això, el poble va entendre que, entre tots, tenien molt més del que creien. Per tant, es confirma la pedagogia sistèmica. Totes teníem, des de l’inici de la visita, un paper que ens havia repartit en Pere amb una paraula, que era “per a posar a l’olla”. La meva era “amb independència”.

En acabar, en Pere ens anima a que siguem persones amb “l’orella verda” i ens recomana llegir el llibre d’en Gianni Rodari: L’Orella Verda.