PARAULES CLAU
1.
Llenguatge
2.
Textos
expositius
3.
Tema
funcional, d’interès i assequible
4.
Preguntes
5.
Reflexió
RESUM
L’article de Mª del Pilar Fernández i Isabel M. Gallardo, “El
lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en EI”, ens exposa un projecte d’investigació en el
qual van participar 13 infants de l’últim curs d’Educació Infantil i la seva
mestre.
El propòsit d’aquest estudi era definir les seqüències didàctiques per
escriure textos expositius amb infants de 5 anys. I com a resultat tenim, que aquest
procés es divideix en quatre fases.
1.
La
primera consisteix en escollir col·lectivament un tema funcional, d’interès
pels infants i alhora assequible al seu bagatge inicial. D’aquesta manera, no
només els resultarà senzill establir connexions entre els coneixements previs i
els nous, sinó que també els incentivarà a participar activament en el procés
d’E-A.
2.
La
segona es centra en avançar en la construcció del saber. Una eina molt útil que
ens pot ajudar a assolir aquesta fita són les preguntes; gràcies a elles
reflexionem sobre la pròpia pràctica i sobre l’objectiu que perseguim. Per
altra banda, el fet d’anar anotant totes les idees que sorgeixen en aquesta
fase, et permet tractar qüestions formals i ortogràfiques.
3.
Un
cop establert el tema, s’inicia la recerca d’informació, que posteriorment serà
exposada. En aquesta tercera fase, els infants han d’explorar i aprendre a
emprar les diferents fonts de coneixement que tenen al seu abast.
4.
Finalment,
a la quarta han de transformar totes les dades recollides en textos expositius;
passant pels següents passos: planificació, redacció i revisió.
Cal tenir present, que durant tot el procés ha intervingut un recurs clau,
el llenguatge. Aquest element és indispensable per l’ensenyament, ja que ens
possibilita una construcció social més rica del coneixement. En el sentit que,
ens permet intercanviar informació i reflexionar sobre aquesta i verbalitzar
les accions, aconseguint així una millor comprensió.
REFLEXIÓ
Aquest extens article, és una font de coneixement valuosa per la nostra
futura professió.
Ens pot servir de guia per orientar les nostres accions en la direcció
correcta. En altres paraules, si coneixem quins són els requisits i/o passos
per arribar a ensenyar textos expositius als nostres infants, la nostra
actuació serà més adequada, efectiva i enriquidora.
També t’obre el ulls a la rellevància del llenguatge, que moltes vegades
passa inadvertit. Aquest recurs que sempre és present a l’aula, i a la vida en
general, és vital per intercanviar informació, idees, sentiments, per escoltar
opinions alienes i contraries, per planificar, per revisar, per reflexionar,
per escriure, per llegir... Per tot. Gràcies a ell, creixem com a individus.
Més, ens recorda, que per poder aplicar aquests considerables canvis en el
sistema educatiu, cal transformar els ciments que el sostenen, el professorat.
És a dir, aconseguir que tots els mestres mantinguin una formació contínua,
basada en la constant reflexió sobre la pròpia pràctica. D’aquesta manera, les
actuacions aniran perfeccionant-se amb el temps, apropant-se a poc a poc a la
“bona pràctica”, una fita fonamental en aquesta professió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada