divendres, 5 de maig del 2017

Comunicació i llenguatge parlat

Síntesi: 

Com acollim emocionalment els infants amb la manera de parlar

A la lectura podem trobar diferents idees que ens expliquen cóm podem comunicar-nos de manera sana amb els infants. És molt important recollir allò que diuen els infants i considerar-ho important i valuós. D’altre banda, cal establir un contacte visual al parlar amb els infants, ja que això crearà una major proximitat i podem establir un vincle més segur. Cal observar amb atenció l’expressió corporal i facial i tenir en compte que nosaltres com a mestres també transmetem molt amb el nostre cos i la nostra cara. Cal convidar a tothom a la participació amb una actitud inclusora i realitzar una escolta global.
La veu i les paraules han d’anar de la mà. No podem disfressar les paraules amb una entonació emocional diferent a la que li pertany, els infants ho capten ràpidament, i hem de tenir la major transparència possible amb ells, sempre saber fins a quin punt hem d’explicar les coses.

Reflexionar sobre com i quan parlem com a educadores

A l’hora de parlar he de ser clares i utilitzar un llenguatge i entonació melòdiques amb l’objectiu d’arribar als infants i captar la seva atenció i curiositat. Per aconseguir-ho, hem de reflexionar sobre el vocabulari que fem servir i de quina manera transmetem el missatge als més petits. Un recurs que podem fer servir per fer la pràctica reflexiva de les nostres accions quotidianes, és a través de les gravacions de escenes del dia a dia i analitzar-les posteriorment.
El recurs dels contes és una manera molt eficaç d’arribar ràpidament als infants. Podem comunicar missatges a través de les imatges, l’entonació que posem al llegir-lo o explicar-lo a més del contacte visual que exercim al llarg de l’activitat per tal de fer-los més partícips de la història. És important que no ens confiem del paper que poden exercir les imatges i potenciar la nostra expressivitat, gest, veu, paraules i mantenir els ulls connectats tota l’estona.

És important que cuidem el nostre vocabulari i intentem evitar les paraules contundents, com mai o sempre, que són molt tancades i no ens donen peu a altres possibilitats.

Ambient

En quant a l’ambient ha de ser adequat i intentar que l’entorn ens acompanyi en la nostra tasca. A més a més, hem d’ensenyar a escoltar i no només a sentir. Si tenim tot el dia la música posada estarem afavorint a la primera premissa, en canvi, si la posem només en moment que hem d’escoltar la música afavorirem l’escolta activa.

  

Paraules clau:
              I.        Comunicació bidireccional
            II.        Empatia
           III.        Parlar i expressar-se
          IV.        Escolta global
           V.        Proximitat


Preguntes
-    Com pot establir l’educador una bona comunicació amb infants amb necessitats educatives específiques?


Reflexió

En primer lloc, penso que ha sigut una lectura agradable de llegir. M’ha fet reflexionar sobre diversos aspectes en el paper del mestre a l’aula, de quina manera ens hem de dirigir als infants i con hem de mantenir aquesta comunicació bidireccional dins el dia a dia. Ha de ser una comunicació lliure per totes dues parts, però per aconseguir això, primer cal establir un ambient segur i càlid per a totes les persones que es trobin en aquell espai. Els nostres missatges no han de ser gaire complexos , hem de mantenir un contacte visual per transmetre confiança i tranquil·litat, tenir una sintonia entre les paraules que diem i el to de veu que fem servir, entre altres aspectes importats. Crec que és molt important prendre consciència de què fem en cada moment i cóm ho fem. També hem de ser conscients que les nostres paraules, gestos, mirades... poden amagar missatges que facin mal a l’altre persona, per aquest motiu és important que no només prenem consciència del que diem i cóm ho diem a l’aula, sinó a tots els àmbits de la nostra vida.
En quant a la relació del text amb altres lectures analitzades al seminari, la puc relacionar amb la lectura: L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana, Sogas, M.T. (2013). Explica la importància de oferir un espai als infants on pugui tenir lloc la seva espontaneïtat i a partir d’aquest succés adquireixin diferents i nous aprenentatges. També dóna molta rellevància al fet de parlar i comunicar entre adults i infants i entre els grups d’iguals, de manera exponencial a tot el grup per enriquir les converses i també l’aprenentatge. El paper de la mestra ha de ser: receptiu, clar en els seus missatges, precís per arribar als seus objectius proposats i inclusor amb els infants.


-                Aquí  adjunto un enllaç que condueix a l’article: Posem llenguatge a la nostra vida, Laura Domingo Fontova (2013), Revista de psicopedagodia - Educat:

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada