PARAULES CLAU: Infància, educació, llenguatge, jocs de representació, comunicació
SÍNTESI:
Els jocs de representació són situacions que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil, és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les persones adultes.
Durant aquest cicle aprenen a fer noves demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases quan no se’ls entén…
En definitiva, el món lingüístic dels infants, durant aquests anys, s’ampliarà.
La lectura també parla sobre l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les representacions són adequades per totes les edats, per exemple, s'han de buscar aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposa de dos moments:
1. Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves estructures lingüístiques.
2. Representació. Tot i que l'espai ja està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a l'estructuració narrativa o a establir relacions.
Finalment, la lectura remarca el joc de representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques.
PREGUNTES A L'AUTOR:
- Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo." El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?
- En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?
REFLEXIÓ:
Aquesta lectura m'ha agradat molt. Els jocs de representació són molt recorrents a l'aula d'educació infantil i mai m'havia informat tant sobre la seva utilitat i importància, de la mateixa manera que el procés que s'ha de fer per dur-los a terme.
L'article dóna molta informació tot i que és curt, per tant he de dir que m'ha semblat molt interessant i que no se m'ha fet dens.
Al parlar en grups petits sobre la lectura, hem pogut aprofundir més en ella i ajudar-nos a descobrir aspectes en els quals no ens haviem fixat. Gairebé totes hem coincidir en que és una de les lectures que ens pot servir més de cara al nostre futur com a mestres ja que aquests tipus d'activitats es donaran sovint a la nostra aula.
Respecte el joc simbòlic, sempre he cregut que és una de les eines més potents per aprendre a l'educació infantil. Mitjançant el joc els aprenentatges són molt més significatius, i encara més si reprodueix situacions de la vida quotidiana que els ajudaran a descontextualitzar allò que aprenen. L'adquisició del llenguatge també és un dels factors més rellevants d'aquest joc ja que han d'interaccionar entre ells i creen converses cada cop més elaborades amb un lèxic especialitzat en la situació que estan representant.
Finalment, per contextualitzar una de les preguntes que ens hem fet cap a l'autora en referència a Katherine Nelson, deixo un enllaç on es pot veure més informació sobre ella.
https://en.wikipedia.org/wiki/Katherine_Nelson
L'article dóna molta informació tot i que és curt, per tant he de dir que m'ha semblat molt interessant i que no se m'ha fet dens.
Al parlar en grups petits sobre la lectura, hem pogut aprofundir més en ella i ajudar-nos a descobrir aspectes en els quals no ens haviem fixat. Gairebé totes hem coincidir en que és una de les lectures que ens pot servir més de cara al nostre futur com a mestres ja que aquests tipus d'activitats es donaran sovint a la nostra aula.
Respecte el joc simbòlic, sempre he cregut que és una de les eines més potents per aprendre a l'educació infantil. Mitjançant el joc els aprenentatges són molt més significatius, i encara més si reprodueix situacions de la vida quotidiana que els ajudaran a descontextualitzar allò que aprenen. L'adquisició del llenguatge també és un dels factors més rellevants d'aquest joc ja que han d'interaccionar entre ells i creen converses cada cop més elaborades amb un lèxic especialitzat en la situació que estan representant.
Finalment, per contextualitzar una de les preguntes que ens hem fet cap a l'autora en referència a Katherine Nelson, deixo un enllaç on es pot veure més informació sobre ella.
https://en.wikipedia.org/wiki/Katherine_Nelson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada