LECTURA 8 (I) – Los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje

PARAULES CLAU

1.       Llenguatge

2.       Jocs de representació

3.       Situacions de comunicació significatives

4.       Esquemes mentals

5.       Competència lingüística

RESUM

En l’article de 2002, “Los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje”, l’autora Mª Claustre Cardona ens aporta una activitat idònia per anar introduint als més petits en el món de la llengua oral des d’un marc funcional i significatiu.

Afirma, que a l’iniciar el segon cicle d’ensenyament infantil, molts menuts ja posseeixen coneixements bàsics sobre com funciona la comunicació. Però l’entrada al nou context escolar, i les noves demandes cognitives i socials, els obliga a anar integrant aspectes del llenguatge més elaborats, que comportaran un creixement de caire lingüístic.

La via idònia per anar assolir aquest domini del llenguatge, són les situacions de comunicació significatives pels alumnes. Un exemple perfecte d’aquestes són els jocs de representació, que potencien l’ús del llenguatge (entès no només com a codi, sinó com a recurs per a representar la realitat en esquemes mentals) en contextos familiars.

En definitiva, aquestes pràctiques funcionals, apart de captar l’atenció dels infants i animar-los a implicar-se, també els aporta molts aprenentatges: incrementen el vocabulari, produeixen estructures lingüístiques més complexes, perfeccionen les habilitats comunicatives innates, integren les normes de comunicació i arriben a ésser capaços de referir-se a situacions no presents o a posar-se en la pell aliena.  

I al mateix temps, la pròpia planificació d’aquestes situacions també enriqueix l’adquisició de la competència lingüística. En el sentit que, estableixen relacions, per exemple temporals.   

PREGUNTES

-          Quines altres activitats funcionals proposaries per afavorir el desenvolupament del llenguatge, apart dels jocs de representació? 

REFLEXIÓ

Personalment, he d’admetre que no m’ha resultat una lectura fàcil, degut al desordenat estil escriptor de l’autora, que dificultava la comprensió global del text. En el sentit que, les inconnexes idees les he hagut de rellegir varies vegades per trobar el sentit del missatge que intentava transmetre. Cal dir, però, que un cop superat aquest inconvenient, el concepte clau de “potenciar situacions de comunicació significativa” esdevenia molt curiós.

Tradicionalment, no es prestava atenció als interessos dels infants, entesos com elements banals, que no mereixien ésser valorats. Actualment, s’ha demostrat que aquesta idea anava totalment errada, ja que l’ interès és el que incentiva el coneixement. Per exemple, no produirà el mateix efecte en un infant, el fet de treballar un tema superflu per ell, que tractar una matèria que desperta la seva curiositat. En ambdós casos, l’infant assolirà conceptes, però en el primer serà més difícil interioritzar-los.    

Així doncs, és imprescindible per arribar a un aprenentatge més complet, natural i significatiu, oferir als nostres alumnes experiències properes a la seva realitat i funcionals. Aconseguint així, que comprovin, de primera mà, els valuosos usos que poden obtenir d’un aprenentatge concret.