El desenvolupament de l’autonomia i Montessori

Paraules clau

Autonomia, llibertat, ambient preparat, observació i paper docent. 

Síntesi

El text de les tres autores parla sobre la metodologia Montessori aplicada a un centre gironí. Aquesta metodologia originària d’Itàlia i tan famosa gira entorn a la necessitat per part dels infants d’independitzar-se de les persones adultes. És per això que es potencia enormement l’autonomia dels nens i nenes des d’edats tan primerenques, oferint-los llibertat de moviment, d’experimentació i d’expressió. 

Aquesta acció tan senzilla i alhora complexa té com a objectiu respondre a les necessitats de cada infant i la creació d’un ambient que faciliti el seu procés d’autoconstrucció personal. Tot i així, l’alumnat no necessita únicament aquesta llibertat, sinó que també demana uns límits, establerts per un ambient adient a les etapes de desenvolupament infantil i per uns docents instruïts. Aquest ampli espai de llibertat pel qual es mouen els menuts els exigeix una presa de decisions constant, que el anirà fent sentir molt capaços, dotant-los així d’una bona autoestima. 

Però com preparem l’espai físic que els inciti a interactuar-hi i experimentar-hi? A més de tenir en compte la disposició del mobiliari i els materials, és molt important aconseguir el respecte d’infants i adults cap al treball que s’hi realitza, reconeixent aquest ambient i movent-se lliurement.

Una altra característica a ressaltar de la metodologia Montessori és l’agrupament d’infants amb edats diverses (fins a un màxim de 3 anys de diferència) per tal d’afavorir l'aprenentatge mutu entre els companys, deixant entreveure la idea soterrada que hi trobem darrere sobre que tots aprenem de tots.

Tot i el paper protagonista dels infants, no hem d'oblidar el pes rellevant dels mestres com a guies del procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta figura ha de conèixer les característiques i necessitats individuals de cada infant i establir límits clars i adequats mitjançant una eina molt poderosa i progressivament més extesa: l'observació. Aquesta és la base que permet al personal docent conèixer a fons l’alumnat i adaptar-se a les respectives necessitats específiques. 

Finalment, aquest mètode no deixa de banda la coherència pedagògica entre el primer agent socialitzador dels infants i l’escola, donant resposta al gran nombre de dubtes i preguntes que sorgeixen a l’àmbit familiar a través de la realització de tallers i d’una bona comunicació.

Preguntes

• De quina manera s’avalua els infants segons la metodologia Montessori?
• Com ha de ser el paper de l’adult davant d’una problemàtica? 
• Hi ha alguna estratègia a l’hora de posar límits?

Comentari personal

M'ha interessat molt aquest text perquè personalment mai havia estat abans en contacte amb la metodologia de Montessori i tenia especial interès en veure com treballava aspectes tan importants i transversals com l'autonomia. 

Comparteixo totalment el fet de deixar l'espai total als infants per a què puguin experimentar i descobrir per ells mateixos de manera completament autònoma. També m'ha agradat el fet que parli de la necessitat de límits que tenen els infants i la de trobar-se en la situació d’haver de prendre decisions constantment, per tal que s’habituïn a fer-ho en un futur i que tinguin experiències que els permetin dur a terme aquestes decisions, cosa que influeix en la seva confiança i seguretat i, per tant, en la seva autoestima. És per això que m’han agradat força les idees que hi ha darrere d’aquest mètode pedagògic.

M’ha cridat molt l’atenció els agrupaments de diferents edats, ja que penso que és una manera molt rica de fomentar l’aprenentatge cooperatiu i la convivència. A més, des del meu punt de vista és molt interessant ensenyar als infants des d’edats tan primerenques  que els grans aprenen dels petits de la mateixa manera que ho fan els petits dels grans. 

I finalment destacaria l’eina tan poderosa que suposa l’observació per al docent, ja que ens permet regular la nostra intervenció i detectar les necessitats de cadascun dels infants que tenim al nostre càrrec per poder-lo atendre d’una manera molt més adaptada a ells.

El que sí que he trobat a faltar d’aquesta lectura és la falta d’especificitat en alguns aspectes: per exemple, com implantar els límits que demanen els infants? Com saber si estem adaptant correctament les nostres intervencions a les necessitats dels infants? 

Enllaç d'interès

Buscant una imatge pertinent per adjuntar en aquest text, he trobat un blog destinat a pares i mares que parla precisament d'aquest "deixar fer" als infants que tant defensa Montessori per a què experimentin i siguin progressivament més autònoms i m'ha semblat pertinent posar-lo com a enllaç complementari. 

Enllaç de la web: https://madreshoy.com/la-autonomia-en-los-ninos/