Xerrada Pere Peris: Els contes, les cançons i les emocions

Avui hem rebut una visita molt especial,  ha vingut un mestre especialitzat en literatura infantil en Pere Peris. Va venir a la nostra classe per treballar els contes, les cançons i les emocions. Va destacar, que per a ell treballar i jugar són termes paral·lels, ja que creu que a partir del joc i dels contes es transmeten molts coneixements i aprenentatges.

Al començament de la sessió ens ha donat a cadascuna de nosaltres un paper amb un color on hi havia escrit un concepte, algunes paraules d’aquests papers eres: "amb comprensió"  "amb satisfacció", “amb sinceritat”, “amb valors”, “amb pensament", ”amb calidesa", "amb plaer", "amb temps", "amb sentiment", entre d'altres que hi havia.

Primerament, per introduir-nos en el món de la literatura infantil ens va fer tacar els ulls i recordar algun conte que ens expliquessin quan érem petites. En aquest moment vaig tornar per uns instats a la meva infància, al meu llit, on abans de dormir la meva mare sempre ens explicava un conte diferent, a la meva germana i a mi, però els que més ens agradaven era el de la Bella i la Bèstia i el de Peter Pan, els vam escoltar cent mil cops i recordo que la meva mare mai es cansava d’explicar-los. Posteriorment, ens vam posar en grups de quatre persones i vam estar compartint les nostres experiències.

Més tard, ens ha ensenyat llibres que ell ha portat de casa seva, els que ha triat per dur a classe has sigut els següents: El gat amb botes, Il camaleonte variopinto, La rateta que escombrava l’escaleta, Amb tot el cor, La història de l’Emma, No és fàcil petit esquirol, On és la lluna?, i El regal. Molts d’aquests llibres no els coneixia i tracten temes molt interessants com per exemple: la mort d’un familiar, els sentiments o les adopcions que sovint són temes tabús en la primera infància.

Per finalitzar la sessió en Pere ha explicat el conte de “La sopa de pedres”, que tracta d'un soldat que va poble per poble demanant menjar, com ningú li dóna va anar al costat d'un riu on es va trobar uns infants, allà amb l'ajuda d'aquests nens i nenes va començar a fer una sopa amb pedres i fulles i la gent va començar a posar coses a la sopa com cols, enciam, pollastre, i nosaltres també vam posar el nostre granet de sorra amb les paraules que en Pere ens havia repartit al començament i per tot això la sopa va quedar molt bona perquè la vam fer entre tots treballant en equip.

Abans de marxar, ens ha passat una safata on hi havia un paper on posava l’Orella verda de Gianni Rodari i la frase “Parlar és una necessitat, pensar és un art”.

Per concloure aquesta entrada vull fer una petita reflexió, d’una banda, m’ha fet pensar que hi ha temes que a educació que són com tabús, com per exemple la mort, i considero que s’haurien de treballar des de ben petits perquè es normalitzessin, ja que la mort d’algú pot arribar en qualsevol moment i si s’ha treballat abans és més fàcil que els infants tinguin recursos per afrontar-la, per poder expressar-se, etc.

D’una altra banda, m’ha fet veure la importància de les il·lustracions dels contes i que la forma d’explicar-los també transmet un missatge, ja que no és el mateix que quan expliques un conte l’estiguis vivint i passant-ho bé que no pas que l’estiguis llegint per obligació perquè és el que toca fer. Personalment, penso que si a tu t’agrada llegir i els hi expliques un contes, en certa manera, els hi transmet l’entusiasme per la lectura. A més a més, quan els expliques un conte si els col·loques de forma que tots estiguin pròxims a tu els transmet amor i seguretat i aquest moment pot ser molt important per a ells, ja que és un moment que els hi estàs dedicant exclusivament als infants. També, cal destacar que és un moment on ells poden deixar anar la imaginació i     allunyar-se de la realitat per un període de temps curt.

“La lectura no dóna a l’home saviesa; li dóna coneixements.” 

  William Somerset Maugham