El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil

PARAULES CLAU:
Educació Infantil, construcció social del coneixement, llenguatge verbal, treball per projectes, interacció.


                 

RESUM

La lectura de esta semana se titula “ El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. Muestra el desarrollo de un proyecto en una aula de niños de 5 años para mostrar cómo el lenguaje puede facilitar la construcción social del conocimiento.

Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Este planteamiento está justificado por el valor del diálogo en el aula, que permite la construcción de conocimiento conjunto y de la metacognición para recrear las situaciones de aprendizaje. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido.

Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean, y ayudar a los niños a reelaborar el pensamiento, los sentimientos y la experiencia, así

como a integrarlos, relacionando las adquisiciones de su vida cotidiana con

las aportaciones de las distintas fuentes de la cultura.

Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado,  y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. Estas fases son las siguientes:

• I. La maestra pregunta sobre que quieren aprender los niños y niñas
• II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido
• III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la classe
• IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido.

Durante todas estas fases la profesora les enseña a utilizar el lenguaje correctamente y los alumnos aprenden no sólo contenidos teòricos, también aprenden actitudes, valores y hábitos sostenidos por la interacción como son la escucha activa, la espera de turno de palabra, los silencios, el respeto a los compañeros, la capacidad de crítica, etc.

Per fer una conclusió final podríem dir que el mètode que es mostra en la lectura és una bona manera d’aprendre la construcció del llenguatge com també les claus per fer bones interaccions amb els companys i els professors. També és molt útil pels professors perquè es fan ensenyaments més rics i més reconeguts pels alumnes.

PREGUNTES A L'AUTOR

- Per poder ensenyar als nens allò que els inquieta i tenen curiositat, la professora hauria de conèixer a cada un d'ells i saber quins temes poden tractar més en profunditat (o no) en classe segons els coneixements dels seus alumnes?

-Quina seria la manera més adequada per treballar els projectes de manera satisfactòria?

REFLEXIÓ

Aquest article m’ha semblat molt interessant, tot i que en un principi pensava que se’m faria dens degut a la seva llargària. Primer de tot m’ha semblat molt interessant conèixer un projecte que es realitza amb infants de p5 i com aquest pot beneficiar a la construcció del coneixement a través del llenguatge. Crec que és molt agraït llegir articles sobre projectes realitzats amb infants, ja que és una metodologia que no he viscut en primera persona i que llegir articles d’aquest tipus em fa adquirir un coneixement en quest àmbit. Treballar a les aules mitjançant projectes penso que és una manera en què l’infant es converteix en el principal protagonista del seu aprenentatge i realitza un aprenentatge contextualitzat, ja que veu el sentit real d’allò que fa. A més a més, en projectes com aquest l’infant aprèn a partir del seu propi interès i per tant, aconseguim que estigui motivat.

Penso que és importantíssim que els docents realitzin una reflexió sobre la seva pròpia pràctica a l’aula un cop han acabat l’acció o l’activitat, ja que és el moment en el qual tenen més fresc tot el què ha passat i poden buscar possibles millores i potenciar tot allò que ja fan bé. M’agrada també la visió que dóna del docent i explica el paper que ha de tenir, ja que en moltes ocasions, des de fora hi ha persones que es poden pensar que el mestre no està ensenyant res quan es treballa per projectes i realment té una funció com a guia i acompanyant molt important.