Lectura IV (6) - Grups interactius al final de l'etapa (Zugazaga i altres, 2013) - Ana Ruiz Muñoz

Conceptes clau:

•           Educació Infantil
•      Grups interactius
•     Comunitat d'aprenentatge
•       Inclusió
•     Treball amb famílies

Resum i idees clau:

L’article Grups interactius al final de l’etapa de Zugazaga i altres ens exposa un exemple real sobre els grups interactius i les comunitats d'aprenentatge, concretament, d’un projecte realitzat a les aules de P5 de l’escola Maiztegi, al País Basc.

El focus de la lectura rau sobre la metodologia dels grups interactius com a forma d'organitzar l’aprenentatge a l’aula, on s’agrupa als infants de manera heterogènia i es preparen diferents activitats que realitzen tots els i les alumnes. L’aprenentatge té lloc de manera interactiva i per mitjà del treball cooperatiu i dialògic, i cada grup disposa d’un dinamitzador/a voluntària, els quals estan formats per les famílies dels infants. D’aquesta manera, es treballa amb l’objectiu d’anar reforçant les àrees instrumentals, l’autonomia de l’alumat, el coneixement del medi, la convivència, etc.

Per poder dur-lo a terme, s’ha hagut de tenir en compte el context concret en el qual es troba l’escola. Els habitants del municipi han sofert una transformació, sobretot amb l’arribada de moltes famílies d’altres comunitats autònomes i països, fet que ha comportat diversitat lingüística entre l’alumnat i que ha facilitat la iniciativa. És la tutora la responsable de dissenyar les tasques i d’organitzar els grups heterogenis, sempre seguint la programació de l’aula i fomentant la interacció entre l’alumnat. Els diferents grups realitzen activitats durant vint minuts amb una dinamitzadora, i posteriorment canvia a una altra activitat fins que passa per totes les zones de treball. Les encarregades de realitzar l’avaluació són les dinamitzadores, que valoraran el treball, l’actitud i la interacció de cada grup, així com l’activitat concreta, sempre amb el vist final de la tutora. Per poder fer-ho, les dinamitzadores realitzen un procés de formació, però no són les úniques, ja que el professorat i l’alumnat també ho fan.

Finalment, l’article ens mostra el resultat de l’experiència, on conclouen que els grups interactius són favorables en diferents aspectes, com una millor resposta a la diversitat i la inclusió i es facilita el seguiment individualitzat a cada infant, entre d’altres.

Interrogants:

•           Es pot fomentar aquesta pràctica en diferents agrupacions, de manera que no siguin únicament grups de 4, sinó que hi hagi varietat de components?
•           Es realitza aquesta dinàmica a més cursos?
•          Quan hi ha mancança de famílies voluntàries, com funciona l’organització d’aquestes activitats?
•      Durant l’article es diu que “les reticències i les pors inicials, tant per part de les famílies com del professorat, d’obrir l’aula al voluntariat per participar en aquestes sessions, han estat superades”, concretament amb quines dificultats s’han trobat a l’hora de posar en marxa el projecte?

Comentari personal:

Com a conclusions personals d’aquesta lectura, extrec que primerament s’ha de donar una molt bona relació família-escola per poder realitzar aquest tipus de dinàmiques, però únicament s’ha de tenir en compte el vincle tan fort entre ambdues parts, sinó que les famílies han de tenir disponibilitat per poder assistir a les sessions i això únicament pot passar depenent del context. És a dir, considero molt important el fet que a la lectura se’ns pressenti el context en el qual es troba l’escola per poder entendre que és gràcies a aquest que es pot realitzar els grups interactius amb el suport de famílies voluntàries, potser en un altre context no hi seria tan profitós.

Quan hem realitzat els “grups d’experts” hem estat d’acord en el fet que un dels punts positius d’aquestes pràctiques és l’atenció individualitzada que es proporciona als infants, així com que totes les persones involucrades (professorat, voluntaris i alumnes) rebin una formació prèvia. Com a contrapunt, trobem que el fet que siguin les famílies les dinamitzadores de l’activitat, fa que es cregui una dependència cap a la seva disponibilitat per assistir.

A més, hem parlat sobre si les famílies podrien col·laborar en la planificació de l’activitat, no únicament com a dinamitzadores, però entre nosaltres mateixes també hem arribat a la conclusió que es faria necessària una altra formació prèvia a la qual haurien de dedicar més temps, i per tant, més disponibilitat, però que sí que podrien col·laborar aportant idees sobre els temes que es treballen a classe.

Com a incís, m’agradaria adjuntar un enllaç d’un TFG que investiga en què consisteixen les comunitats d’aprenentatge mitjançant l’aprenentatge dialògic, així com els beneficis dels grups interactius. Es pot obrir el PDF clicant aquí.

Posteriorment, hem realitzat grups de 4 persones per posar en comú totes les lectures. Hem parlat sobre aspectes concrets de la lectura, entre els quals destacaria d’una banda, la importància de la lectura a la primera infància, vista a la lectura "Nascuts per llegir" (Roig, 2012), ja que des que neixes s’ha d’involucrar-los en el món lector, i és important que sigui la família la que cregui aquest entorn, així com d’estimular la creativitat. A la lectura "El arte de conversar: escuchar, hablar y compartir en el corro" (Sogas, 2013) es dóna importància a què com a mestres cal que s’ha de donar temps als infants i que han de tenir una mirada tranquil·litzadora, els hem de transmetre calma, no hem de jutjar-los i els hi hem de fer entendre als infants. Sobretot m’ha agradat el punt de vista que la rotllana és un espai de comprensió i de reconeixement de les emocions, i que no és únicament de les persones tranquil·les, sinó que hi tenen cabuda les actituds nervioses i les emocions no tant “positives”. Em quedo amb una frase que ens ha comentat una companya, citant a Francesco Tonucci, que deia “Com a mestres hem de prendre una decisió: crear una autopista que vagi directament a l’objectiu, o crear camins alternatius que tinguin obstacles naturals, i els infants s’hagin d’adaptar a aquests obstacles i aprendre d’ells". La lectura "Comunicació i llenguatge parlat" (Ferrer i Sogas, 2013) parla sobre recurs perquè els infants desenvolupin la seva comunicació i que el mestre ha d’incidir amb la mirada, amb la tonalitat de la veu, ha de tenir un llenguatge precís, ha de parlar amb claredat, vocalitzant... Un aspecte important és la filmació per avaluar-nos a nosaltres mateixos i veure el nostre treball.

Com a punt en comú entre totes les lectures, considero que l’aspecte més important és la comunicació i la importància d’aquesta per desenvolupar aprenentatges significatius.  Com a experiència pròpia, m’hagués agradat treballar d’aquesta manera. El que considero més aproximat a l’aprenentatge mitjançant comunitats d’aprenentatge, com a alumna, són treballs en grup els quals havíem de fer a partir d’un tema concret, però no considero que siguin grups interactius tal com s’expliquen a la lectura.