IDEES CLAU:
1. Els jocs de representació afavoreixen les
interaccions, l’adquisició de nous coneixements i el creixement lingüístic.
2. Hem
de proposar pràctiques que resultin significatives i contextualitzades per als
infants.
3.
Les rutines faciliten l’ús del llenguatge a
contextos familiars.
PARAULES CLAU:
Jocs de representació, interaccions, desenvolupament del llenguatge,
aprenentatges significatius, contextos familiars.
RESUM:
L’autora es centra en el joc de representació com a situació
afavoridora de l’ús del llenguatge a les aules d’educació infantil.
De manera més concreta, explica els beneficis i el desenvolupament que
aquest tipus de joc té envers els infants.
Centrant-nos en els beneficis del joc de representació, aquest permet
que els infants posin en acció els coneixements previs amb els quals arriben al
context escolar, com pugui ser el cas del llenguatge que ja dominen en certa
manera per poder relacionar-se amb el seu entorn més proper.
Així doncs, amb aquesta experiència de joc, l’escola els presentarà un
nou ús del llenguatge: l’ús social, amb el qual aprendran a esdevenir
interlocutors i a descontextualitzar en el temps i l’espai.
Pel que fa al desenvolupament d’aquest tipus d’activitats relacionades
amb el joc de representació, aquest procura crear situacions properes als
contextos amb els quals es puguin trobar els infants durant la seva vida
quotidiana (comprar o vendre a una botiga, demanar informació a una altra
persona, etc.). D’aquesta manera, l’infant experimentarà aprenentatges
significatius i contextualitzats al moment històric, geogràfic i cultural en
què es troba immers/a.
Per tant, aquest tipus de joc es crea a partir d’una visió de
l’aprenentatge constructivista, la qual considera que els infants generen nous
coneixements, destreses i actituds a partir de la reconstrucció dels seus
esquemes de coneixement anteriors.
Finalment, es pot veure clarament la importància del joc de
representació a les aules, ja que és una manera d’aconseguir, d’una banda, la
seva motivació per tal de realitzar activitats que simulen situacions reals i,
d’altra banda, el desenvolupament i la millora del llenguatge oral a l’hora
d’organitzar un espai i un temps descontextualitzats.
PREGUNTES A L’AUTORA:
1. Quin
criteri utilitza l’autora per determinar què és una evolució correcta d’un
infant? (línia 2 de l’últim apartat de l’article)
2.
Què s’ha de fer si una situació que resulta significativa
per un infant no ho és per a un altre, centrant-nos en les diferències
culturals familiars presents a les aules?
OPINIÓ PERSONAL:
La lectura llegida l’he trobat molt interessant, ja que com a docents
hem de conèixer clarament la importància del joc simbòlic o de representació en
aquestes edats primerenques. De tota manera, se m’ha fet una mica densa i
feixuga, ja que malgrat ser curta era carregada de conceptes teòrics.
A més, durant la classe hem pogut extreure diferents conclusions de la
lectura llegida, d’entre les quals destaquen les que comentaré a continuació.
En primer lloc, cal ser conscients com a docents de que els infants
arriben a l’etapa d’educació infantil amb múltiples coneixements previs,
relacionats amb diferents intencionalitats comunicatives, és a dir, mai podem
pensar que arriben a les escoles com si fossin una tabula rasa.
També hem pogut veure que el joc de representació ofereix als infants
la possibilitat de prescindir de l’aquí i de l’ara. Tanmateix, hem de saber que
el llenguatge no té ple sentit per si sol si no és acompanyat del context
sociocultural i històric en què es troba immers.
Seguidament, m’agradaria adjuntar un enllaç en el qual es pot trobar
alguna informació rellevant de la psicòloga Katherine Nelson, qui ha estudiat
en diferents estudis el funcionament de la ment humana, i la interrelació entre
el llenguatge i els processos cognitius humans. Aquest autora, a més, afirma
que el context, de la mateixa manera que influeix al llenguatge, també influeix
de manera directa als comportaments de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada