Idees clau:
- Actitud que adoptem davant un infant quan ens parla.
- Reflexió sobre com i quan parlem com a educadores.
- Factors tan externs (sorolls) com interns (entonació, música) que s’ha de
tenir en compte per una bona comunicació amb els infants.
Resum:
L’article “Comunicació i llenguatge parlat” parla de diversos aspectes o
punts clau que hem de tenir en compte a l’hora de comunicar-nos amb els infants
i poden ser útils per la nostra pràctica educativa.
En primer lloc, un aspecte essencial a tenir en compte és la nostra actitud
davant un infant quan ens parla: els hem de mostrar seguretat i confiança amb
la nostra postura, la nostra mirada, les nostres paraules, hem d’escoltar-los globalment,
és a dir, les seves emocions, la seva expressió i el seu missatge, i sobretot
hem de valorar la seva intenció comunicativa i convidar-lo a utilitzar l’ús de
les seves paraules.
En segon lloc, sabem que la nostra manera de parlar incideix directament en
l’evolució comunicativa i lingüística de tots els nens i nenes; per això, cal
parlar amb claredat, articulant i amb un to de veu melòdic, que transmeti acollida,
seguretat i estimació, per tal que arribi a tocar i abraçar a tots i cada un
dels infants.
Això no obstant, també hem de tenir molt present els factors externs que poden
afectar a la nostra veu i que no ajuda a comunicar-nos bé. La música s’utilitza
moltes vegades de fons, però no sempre és un punt positiu, ja que únicament fa
que alcem la veu i acostumem als infants que sentin sense escoltar i això no
és convenient.
Un altre recurs molt emprat a les aules i que requereix un bon ús del
llenguatge i la comunicació és el conte. En moltes ocasions ens centrem a voler ensenyar les imatges del conte sense mantenir un contacte visual amb cada
un d’ells, que és el que realment importa.
I finalment, cal tenir molta cura del llenguatge que utilitzem tant amb els
infants com amb les famílies; hem de ser prudents amb les nostres paraules i
intentar evitar les generalitzacions i les actituds agressives.
Preguntes a les autores:
- Com actuem davant d'una família que ens parla d'una manera agressiva?
- Davant un infant que no parla i no sol expressar les seves emocions, què podem fer per integrar amb tot el grup?
Reflexió personal:
Aquest article m’ha semblat molt interessant, ja que en poques pàgines fa un
petit resum sobre tots els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de
comunicar-nos amb els infants, tant la nostra actitud quan parlem com quan
escoltem el que ens diuen. És essencial adoptar una postura d’acolliment per tal
de crear un ambient de confiança i seguretat amb els infants, però sobretot hem
de saber escoltar i traduir els sentiments i les emocions que volen expressar
els infants però que potser no troben les paraules adequades.
Un aspecte que em sembla molt rellevant i que es tractava a la lectura 2 és
el fet de conversar a la rotllana; em sembla molt interessant utilitzar-les per
poder comunicar-te amb tots els infants i que se sentin reconeguts per la
mestra o el mestre. Tot i això, no s’hauria de perdre quan arribes a la
primària o a secundària, ja que es crea un espai molt íntim on tothom pot
participar i sentir-se part del grup.
En definitiva, els mestres i les mestres han de tenir molt en compte el
llenguatge i aspectes relacionats amb ell, com l’entonació o el to de veu, ja
que incideix directament en el desenvolupament dels infants.
L'enllaç de la fotografia porta cap a un blog molt interessant que parla d'una escola d'educació infantil i és molt interessant per veure altres pràctiques i altres maneres de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada