Tres idees clau:
-
La rotllana recull les veus i les presències dels infants, dels mestres i
dels familiars en el camí de ser, d’aprendre i de créixer dins la
col·lectivitat.
-
Cada infant es mostra diferent dins la
rotllana, cada un necessita el seu temps i el seu ritme
-
Com a mestres hem de retornar les paraules dels nostres alumnes mitjançant
una mirada positiva i de reconeixement, ja que cada un és un ésser únic i digne
de ser respectat.
Resum global:
Aquesta lectura ens
parla sobre la rotllana, un mitjà que ens permet parlar i conversar des de la
fluïdesa de les aportacions espontànies dels nens i nenes d’una classe. És un
mecanisme que, a més de comunicar experiències, també ajuda a desenvolupar el
propi llenguatge de forma global, és a dir, la seva articulació, la seva riquesa
i la seva estructura.
Cal destacar que cada
infant és diferent i aquest fet es veu reflectit en la rotllana. Hi ha qui
necessita ser escoltat o hi ha qui es mostra més recollit. Però el més
important és saber respectar el ritme i el temps de cadascú.
A més de ser un espai de
lliure expressió els infants aprenen a tolerar els moments d’espera, a
compartir emocions i sentiments i a potenciar la seva creativitat. Així doncs,
com a mestres hem de facilitar aquests moments creant i regulant espais de
lliure intercanvi.
Tots i cada un dels
nostres alumnes són éssers únics i dignes de ser respectats, així doncs, com a
mestres, hem de retornar les seves paraules mitjançant una mirada positiva i de
reconeixement. Per tant, hem d’aprofitar cada moment per fer-los-hi saber als
infants tot el que ens importa el seu benestar.
Preguntes per a l’autor:
-
Com recondueixes la rotllana en aquells grups que són més dispersos?
-
Com aconseguiríem seguir una metodologia transversal mitjançant la rotllana
al llarg de tota l’etapa educativa?
Comentari personal:
Després de llegir la
lectura he pogut veure que la rotllana en aquestes edats té un pes molt
important, ja que ajuda a desenvolupar i potenciar molts aspectes dels infants.
Tot i això, en el seminari ens ha sorgit un debat força important: hem
considerat que és una metodologia que es dóna en edats molt primerenques, però
que a la llarga, quan es passa l’etapa d’infantil, es deixa de fer. Per tant,
la seva utilitat deixa de tenir validesa, Així doncs, per tal que els seus
resultats siguin eficaços, hauria de tenir una continuïtat i s’hauria de fer de
forma transversal, és per aquest motiu que ens hem preguntat com s’hauria d’aconseguir
aquesta transversalitat.
Per altra banda, també
ha sorgit el tema de que en aquestes edats primerenques els nens no els hi
costa tant parlar i expressar-se en públic. En canvi, quan ens anem fent grans
tenim moltes més dificultats. Hem arribat a la conclusió de que a mesura que
creixem estem més influenciats per la societat i, per tant, tenim molts més
prejudicis i etiquetes establertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada