LECTURA (6) GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L'ETAPA

IV. Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l’etapa, Guix d’infantil, 70, 18-21

IDEES CLAU

-La institució educativa i la transformació en comunitat d’aprenentatge.

-En els grups interactius es porten a terme actuacions d’èxit, en els quals s’imparteix l’educació mitjançant l’aprenentatge dialògic.

-El plantejament d’una nova organització a l’aula i el fet de treballar a través de grups augmenta l’aprenentatge i millora la convivència escolar.

RESUM

Aquesta lectura titulada Grups interactius al final de l’etapa ens parla d’un centre públic situat al País Basc. L’autora de l’article ens situa en un context on l’economia dels darrers anys ha patit una transformació, de la mateixa manera que el perfil dels seus habitants a causa de l’arribada de famílies d’altres comunitats autònomes, fet que ha generat una gran diversitat lingüística en l’alumnat del centre. 

La institució educativa es va transformar en comunitat d’aprenentatge la qual ha tingut implicacions innovadores, com per exemple: el fet de realitzar noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic (interaccions en les quals hi hagi un diàleg igualitari i on hi hagi un consens), i una participació més gran de tot el personal de la comunitat. 

Enllaç

En la comunitat d’aprenentatge es porten a terme diverses activitats: tertúlies dialògiques, aules tutoritzades, formació de familiars, etc. Però sobretot l’autora fa èmfasi en els grups interactius. En aquests grups es realitzen activitats on té una gran importància el treball cooperatiu. Aquestes, són tutoritzades per una persona adulta voluntària, les quals abans només feien les mestres però actualment les poden tutoritzar els familiars de l’alumnat de manera voluntària, actualment hi ha quatre mares voluntàries. 

Per tal de fer la preparació de la sessió, la tutora és la responsable de dissenyar les tasques i organitza els grups de manera heterogènia (diferent llengua, diferent sexe, diferents motivacions, etc.) L’objectiu principal és reforçar les àrees instrumentals, l’autonomia de l’alumnat i el coneixement del medi. 

D’altra banda, a l’hora de fer l’avaluació, la persona dinamitzadora ha d’avaluar: el treball, l’actitud, l’activitat i la interacció de cada grup amb l’objectiu de millorar la tasca. A més a més, es realitza una formació del procés tant per part del professorat, com del voluntariat i l’alumnat. En aquesta formació analitzen vídeos dels grups interactius i de les pròpies experiències. 

Finalment, l’autora ens parla del resultat de l’experiència, el qual és molt positiu, ja que aquesta experiència és enriquidora per tota la comunitat d’aprenentatge perquè es comparteixen interessos i capacitats i l’aprenentatge es construeix de manera conjunta.

PARAULES CLAU

Grups interactius, aprenentatge dialògic, comunitat d’aprenentatge, famílies, heterogeneïtat.

PREGUNTES A L'AUTORA

-Quina és la major dificultat quan es participa com a voluntari en grups interactius? 

-Seguiu algun criteri per escollir als mestres que formaran part dels grups interactius? 

-Per quin motiu només hi ha mares voluntàries i no altres familiars?

REFLEXIÓ

Aquest article m’ha semblat molt interessant perquè no conec cap escola en la qual hi hagi una comunitat d’aprenentatge i es realitzi una experiència de grups interactius. Penso que les interaccions comunicatives són un bon mitjà per a l’aprenentatge i el desenvolupament, on els infants s’ajuden entre ells i aprenen els uns dels altres, creant un context adequat. Totes les persones comptem amb la capacitat de llenguatge i necessitem el diàleg per interactuar. A més, a l’escola de la que parla l’article, ho porten a terme a través de l’aprenentatge dialògic en el qual, les diferents aportacions són respectades per igual i a gràcies a la participació activa fa que s’afavoreixin els aprenentatges. 

Llegint les diverses opinions de les dinamitzadores voluntàries he pogut comprovar que és una experiència gratificant, ja que una d’elles per exemple ens explica que ha pogut entendre de manera més propera la tasca de les professores, la paciència i la capacitat que tenen per portar un grup gran d’infants. Penso que el fet de poder disposar de familiars en les activitats facilita l’aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes i crea un bon clima de treball.

D’altra banda, en el seminari parlant sobre la lectura ens ha sorgit un dubte i és que si l’escola no disposa d’un nombre suficient de voluntaris, potser pot haver-hi complicacions per tal de portar a terme aquesta experiència. ens hem plantejat que es podrà portar a la pràctica segons quin sigui el context.

Per finalitzar, vull dir que aquest tipus d’experiència s’hauria de portar a terme en totes les escoles, ja que penso que es pot garantir l’èxit educatiu perquè que es un model de centre inclusiu basat en la igualtat de possibilitats sense excloure a ningú.

A continuació, adjunto un vídeo que he trobat a YouTube, on es reflecteix l’experiència de grups interactius que es va a dur a terme a l’escola Joaquim Ruyra en el curs 2015/16: