LECTURA 6: L'art de conversar

L'ART DE CONVERSAR

SÍNTESI

En aquesta lectura, Maria Teresa Sogas ens parla sobre la rotllana, una manera d’agrupar-se a l’aula que acull a tots els infants a dins seu i a on tots tenen la oportunitat de compartir amb els altres, expressar-se i de nodrir-se de les diferents converses que van sorgint i que contribueixen a que, a poc a poc, vaguin evolucionant en la seva parla.

Tal com ens diu l’autora, la rotllana és el regne de l’intercanvi, d’emocions, de vivències i de qualsevol cosa que es vulgui explicar, ja que la espontaneïtat i el desig de compartir són la base de la comunicació parlada. A més, a la rotllana es parla amb tranquil·litat i és un espai acollidor a on tothom sap que tard o d’hora arriba la seva oportunitat per compartir allò que vol i les seves emocions.

És important tenir en compte que els nens i nenes tenen maneres diverses de comunicar-se, diferents punts de partida, diferents personalitats i diferents ritmes evolutius en la comunicació. Per crear un clima relaxat, en el qual els infants se sentin segurs i amb ganes de parlar, la mestra, a part de gestionar la conversa i els torns de paraula, ha d’oferir en tot moment suport i reconeixement a l’infant i fer-li sentir l’alegria que sent quan aquest s’obre i s’expressa.

Per concloure, la rotllana es un espai a on es dona als infants la oportunitat d’expressar-se i dir allò que pensen sobre temes que els hi criden l’atenció i els desperten les ganes de compartir amb la resta i escoltar que és el que els altres tenen a dir. És un entorn a on s’aprèn a conversar amb naturalitat i gaudint de la conversa i de tots els elements que van implícits amb ella(mirades, complicitats, somriures, gestos...), mentre es va forjant comunitat.

PARAULES CLAU

Conversar, parlar, rotllana, diversitat, acollir.

PREGUNTES

Tal i com indica la lectura, hi ha infants que són més participatius o tenen més facilitat o més seguretat per parlar que d’altres, com pot fer el/la docent per engrescar i aportar confiança als infants més callats i quines estratègies pot portar a la pràctica perquè altres aprenguin a tolerar la espera del seu torn i comprenguin que els companys també tenen coses a dir?

REFLEXIÓ

Aquesta lectura m’ha agradat especialment per la claredat que demostra i per la capacitat de l’autora de mostrar com a extraordinària i important una cosa que forma part de la quotidianitat en l’educació infantil, la rotllana.

La veritat és que l’article m’ha fet parar-me a pensar sobre tot el que comporta formar una rotllana amb els infants i interactuar amb ells d’aquesta manera. Aquesta simple pràctica, que permet engegar una conversa de manera natural i relaxada, té rere la seva forma un munt d’aspectes que beneficien als infants, a la seva expressivitat i a la seva persona, i uns altres que cal tenir en compte perquè tothom hi tingui cabuda i estigui present en aquesta.

D’altra banda, l’escrit en qüestió el puc relacionar amb la lectura del grup III, titulada Comunicació i llenguatge parlat (Ferrer i Sogas 2013), la qual, entre diversos aspectes, fa referència a allò que transmetem quan parlem, ja que al parlar els nostres interlocutors no sols es fixen en les paraules que diem, sinó també en la nostra veu, gestos, mirada, seguretat, confiança, emotivitat, sentiment... Tot això ho denota el nostre llenguatge corporal, que té gran efecte en el que els altres interpreten, per la qual cosa hem d’anar en compte del que diem i com ho diem per propagar una sensació de proximitat, afecte i confiança en els infants i així afavorir la pròpia seguretat a l’hora d’intervenir.