Lectura 6. Zugazaga i altres (2013). Grups interactius al final de l'etapa.

Paraules clau

Diversitat lingüística – aprenentatge dialògic – grups interactius – voluntariat – comunitat educativa.

Resum de la lectura

Aquest és un article que han elaborat professores d’un centre de Biscaia, juntament amb una professora de l’escola universitària de magisteri de Bilbao. Ens parla d’una escola que està situada en un municipi que ha patit transformacions a nivell econòmic i a nivell de perfil de la població, degut a la immigració que ha rebut d’altres CCAA i d’altres països. Això ha generat que en el centre educatiu hi hagi molta diversitat lingüística. Es tracta d’un centre que s’ha convertit en comunitat d’aprenentatge des de l’any 2005. Aquest fet ha tingut implicacions diverses, com ara la implementació de noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic i ha provocat una participació més gran de tots els agents de la comunitat educativa.

 A l’aula de 5 anys apliquen des del curs 2008-09 els grups interactius. S’agrupa l’alumnat de manera heterogènia, es preparen diverses activitats i els grups van rotant per aquestes cada 20 minuts. Es treballen les activitats proposades mitjançant el treball cooperatiu. A cada grup de treball hi ha una dinamitzadora, que al començament era una mestra, però progressivament s’ha aconseguit que hi hagués familiars dels alumnes que formessin part del grup de dinamitzadors. Al principi hi havia pors d’obrir l’aula al voluntariat, tant per part del professorat com per part de les famílies, però aquestes pors s’han superat. La sessió de grups interactius es realitza una tarda a la setmana (1,5h). La tutora dissenya les tasques i organitza els grups de manera heterogènia (diverses llengües, diversos sexes, diverses capacitats, diverses maneres de ser...). Es proposen tasques que els infants puguin realitzar autònomament, i no cal pensar gaire en activitats expresses per a aquest espai de temps, sinó que es poden aprofitar perfectament activitats quotidianes. Això si, han de tenir una condició, i és que han de fomentar la interacció entre l’alumnat. Cada grup té una dinamitzadora (una mare voluntària). Les dinamitzadores no roten per les diverses activitats. La tutora facilita una plantilla per tal que les mares voluntàries puguin avaluar a cada grup que passa per la seva activitat. Per tal que aquest projecte funcioni, hi ha una formació al darrera, tant per al professorat, com per als familiars voluntaris, així com per als nens i nenes.

Es conclou aquest article reforçant la importància que tenen els grups interactius ja que brinden una major resposta a la diversitat. El treball cooperatiu ajuda tant al que sap, perquè reforça com al que no en sap, que entén millor les explicacions d’un igual. També s’ afavoreix la participació de l’alumnat amb NEE.

A més a més es recull la opinió de les dinamitzadores voluntàries, que parlen de compromís cap a l’escola i de pèrdua de pors. Afirmen que és una oportunitat per veure com es treballa a les aules i els ajuda a entendre la tasca de les professores, la paciència i la capacitat que tenen per portar un grup gran d’infants.

Tres idees clau que destacaria

• 1-L’escola ha patit una gran transformació en l’economia i en el perfil dels seus habitants, i com a conseqüència directa s’ha generat una diversitat lingüística molt gran en l’alumnat del centre.
• 2-      La transformació del centre en comunitat d’aprenentatge ha tingut implicacions diverses, com ara la implementació de noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic, i com ara una participació més gran de tots els agents de la comunitat educativa.
• 3-      Es va aconseguir que hi hagués familiars dels alumnes que formessin part dels grups de dinamitzadors voluntaris per a les hores de grups interactius. Les reticències i les pors inicials, per part de les famílies i del professorat, d’obrir l’aula al voluntariat es van superar amb èxit.

Preguntes que plantejo a l’autor

1. Quina és la raó que impulsa a l’escola a transformar-se en comunitat d’aprenentatge? Pot ser degut a una necessitat relacionada amb el canvi que pateix el municipi respecte al perfil de la població que l’habita? O la raó és totalment independent a aquest fet?
2. Quant de temps es necessita per tal d’engegar un projecte com aquest? (entenc que fins que tot comença anar rodat, hi ha hagut dificultats a superar, burocràcia, molta reflexió, moltes reunions, etc.)
3. Aquesta sessió de grups interactius es realitza 1,5h a la setmana (una tarda a la setmana). De quina manera es treballa la resta d’hores? És a dir: Quina metodologia destaca a l’hora de treballar la resta d’àrees a l’etapa infantil i a l’escola en general?
4. Només es realitza aquest projecte a altres cursos, o només a p5?

Comentari personal

Aquest article ens mostra de quina manera es pot aprofitar el fet que hi hagi diversitat lingüística a l’aula. Em sembla molt interessant que s’hagi interpretat la situació com una gran oportunitat, en comptes de considerar-ho una amenaça. Amb organització i voluntat podem extreure recursos d’allà on sembla que només hi pot haver dificultats. Aquest equip de mestres ha aprofitat la diversitat lingüística que hi ha a l’escola per tal d’organitzar els grups d’aprenentatge dialògic, en comptes de considerar que els nens i nenes ja estaven perduts a nivell lingüístic.

I s’han organitzat d’una manera molt efectiva: obrint les portes a les famílies, i demanant la col·laboració d’aquestes. Ho trobo molt interessant, ja que moltes vegades s’intenten buscar solucions on no es té en compte la gran xarxa d’aprenentatge que es pot crear quan comptem amb la participació de les famílies. En aquest cas, les famílies fan de voluntàries per dinamitzar els grups d’aprenentatge dialògic, però si ens parem a pensar, el fet d’obrir les portes i mostrar-se transparent davant les famílies pot aportar a les escoles una font de recursos molt rica. A més a més, el fet de tenir en compte a als pares i mares, i fer-los partícips en les activitats quotidianes del centre resulta positiu en tant que els fa sentir part de la comunitat. El fet de veure les coses des de dins genera molta confiança i comprensió de part de les famílies cap a l’equip de mestres. És per això que em sembla molt interessant que en aquesta escola s’hagi perdut aquesta por a que pares i mares tinguin les portes obertes per tal d’entrar a les aules i ser agents participants de les activitats que realitzen els seus fills i filles a l’aula. Crec que les escoles en general, en aquest aspecte haurien d’estar més obertes. Conec una escola que compta amb la participació del voluntariat format per famílies i funciona molt bé. Es tracta de l’escola Camins, situada a Les Franqueses del Vallès. Deixo l' enllaç, doncs em sembla una escola amb un projecte molt elaborat i molt interessant.

Imatge: http://fedelatina.org/image/diversitat-fedelatina-e1348585422111.jpg