9. Setena lectura

LECTURA COMPARTIDA Y ESTRATEGIAS DE COMPRENSIÓN LECTORA EN EDUCACIÓN INFANTIL

1

.     Paraules clau:

Lectura dialògica, alfabetització, comprensió lectora, llenguatge oral, reflexió, estratègies de lectura

2.     Síntesi:

Aquesta lectura és una proposta d’alfabetització emergent, les conductes d’escriptura i lectura prèvies a l’alfabetització convencional. El text comença fent una introducció i progressivament va focalitzant sobre les tècniques més eficaces a l’hora de què el lector vagi millorant les seves capacitats de comprensió.

En aquest sentit, trobem la formulació de preguntes que serveix per ajudar-los a articular les diferents classes de coneixement. En segon lloc, hi ha el modelatge que és la verbalització dels processos de pensament per part del docent. Posteriorment, ve la bastida, el que entenem com a teoria del andamiaje: oferir ajuda al subjecte inexpert i retirar-la progressivament a mesura que vagi sent més capaç. I finalment, apareix la introspecció, que es tracta del mateix que el modelatge però la verbalització és per part de l’aprenent. Aquest darrer fet, que els alumnes reflexioni en veu alta sobre els passos i les decisions que han pres, millora la seva capacitat per resumir el contingut del text.

                                   

Més endavant, la lectura exemplifica les estratègies que s’han comentat anteriorment; i proposa una sèrie d’activitats per realitzar abans, durant i després de qualsevol lectura. D’aquestes activitats, en desenvoluparé una, que és per a mi la més rellevant. Com a tècnica prèvia a la lectura, es proposa realitzar i formular hipòtesis del que pot passar a la història guiant-nos pel títol i la portada. És important que, en aquesta part, la mestra faci preguntes molt obertes perquè els nens puguin participar. Alhora, també ha de remarcar que cap resposta és errònia en aquell moment i que sabran quina és la correcta llegint la lectura.

Finalment, segons les investigacions de Bus (2002), la manera en què l’adult respongui als interessos, experiències, concepcions i coneixements dels nens és clau a l’hora de desenvolupar una sessió de lectura compartida. De la mateixa manera, Pentimonti i Justice (2010) afirmen que la majoria de mestres creuen que utilitzen més estratègies de bastida de les que realment posen en pràctica i que no retiren les ajudes gradualment.

3.     Preguntes a l’autora:

-        Creus que els mestres són prou conscients dels beneficis de la lectura compartida? Com creus que podríem millorar-ne la concepció?

-        Si és una estratègia tan poderosa perquè no es dedica més temps a formar els mestres en aquest aspecte?

4.     Reflexió:

Aquesta lectura evidencia que la lectura compartida no és llegir i escoltar, sinó interaccionar. Penso que, com a docents, sovint caiem en l’error de fixar-nos exclusivament en l’objecte, en el llibre, però els coneixements previs i les estratègies que s’utilitzen durant la lectura són imprescindibles. Hem d’aconseguir que els nens entrin a les lectures, que interactuïn, que facin hipòtesis, etc.  A banda, hem d’interioritzar que el més important és fer reflexionar a l’infant i que construeixi els seus coneixements a partir de la interacció amb els seus companys.

A banda d’aquesta reflexió vull explicar una anècdota que és la situació que vaig viure mentre la llegia. En aquest cas, vaig llegir la lectura a l’autobús durant el viatge de tornada de les vacances. Un cop vaig començar-la, va pujar a la següent estació una àvia amb les seves dues nétes: una nena de 8 anys i una altra de 5. Com és habitual, les dues nenes van començar a jugar, a parlar i a cridar dins de l’autobús i, en conseqüència, a mi se’m feia difícil seguir la lectura i no perdre l’atenció amb l’enrenou que formaven elles dues. Tot i això, vaig decidir concentrar-me, intentar reprendre el fil del text i continuar-lo.

Després d’una estona de tranquil·litat, la més petita, davant l’avorriment que li suposava estar-se asseguda i quieta, va preguntar a la seva àvia si volia que li expliqués un conte, al que ella va contestar-li que sí. Jo interiorment vaig lamentar-me perquè sabia que això suposava que la nena expliqués en veu alta una història i que, a causa del seu to, a mi em costaria encara més llegir; però quan va començar a explicar la història, alguna cosa va canviar i vaig tenir la necessitat de deixar la lectura i escoltar a la nena. La veritat és que per l’edat que tenia feia un esforç enorme per explicar la història i fer-se entendre. Era evident que aquest infant estava acostumada a escoltar històries en veu alta perquè utilitzava les formes habituals a l’inici (hi havia una vegada) i al final (vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos) de la història, modulava la veu segons el personatge que parlava i feia preguntes a la seva àvia perquè interactués amb la història (Tu què creus que va passar?, Creus que se la va menjar?, Creus que es va morir?, etc.). Durant la resta del viatge tant jo com altres passatges vam deixar el que estàvem fent per escoltar la història de la caputxeta vermella explicada per aquella nena de cinc anys.

Finalment deixo l’enllaç del llibre Dime d’Aidan Chambers (2007) que ofereix informació sobre la conversació literària a les aules, explica els processos involucrats en la lectura i mostra diàlegs d’infants de P5 amb lectura interpretativa. Prem aquí.