El desenvolupament de l’autonomia i Montessori. Martín, G. I altres. (2013)

Vuitena lectura

Resum

L’autora Glòria Martín ens introdueix el concepte de l’autonomia, un dels pilars bàsics de la pedagogia Montessori. En aquest context s’exposen alguns dels temes que ajuden a desenvolupar-la, tot analitzant la importància que tenen en el procés d’aprenentatge.

Tenint en compte l’esmentat anteriorment, en el següent article es parla del rol i la preparació de l’ensenyant, les característiques dels materials educatius, així com la importància de l’ambient de l’aula.

Com a tall d’introducció, destacar que el mètode de la doctora Maria Montessori va ser desenvolupat a Itàlia a principis del segle XX, la qual va començar a treballar amb infants que presentaven necessitats educatives especials. Les aules Montessori combinen la llibertat amb l’organització del treball, es dóna llibertat de moviment dins d’uns límits marcats així com d’experimentació i expressió. Per afavorir aquesta independència, es prepara l’ambient d’aula adequat a l’etapa de creixement de cada infant, tot oferint oportunitats de desenvolupament. En aquest sentit, el material Montessori constitueix un enllaç entre la realitat concreta i l’abstracció. En aquest ambient hi ha un sentit compartit de respecte cap al treball que es realitza on l’infant té la possibilitat d’escollir el treball que farà dins el ventall de les activitats presentades. Una altra característica d’aquestes aules és que s’agrupen infants d’edats diferents, la qual cosa permet que aprenguin els uns dels altres en un ambient de no competició.

Finalment destacar que en tot aquest procés cobra gran importància el paper de la guia, la qual haurà de conèixer les característiques i les necessitats de l’infant. Alhora l’observació és una eina que ens serveix per comprendre el desenvolupament de l’ésser humà i proporcionar una educació personalitzada. A tot això hem d’afegir la comunicació amb les mares i pares, relació que es fa del tot necessària.

Paraules clau

Mètode Montessori, autonomia, ambient preparat, materials educatius, llibertat.

Preguntes

• Perquè no s’implanta aquest sistema en totes les escoles independentment de la seva titularitat?
• Creus que el sistema Montessori és aplicable a qualsevol context o han d’haver-hi uns requisits mínims?

Comentari personal

Per a la lectura d'aquesta setmana, el meu grup tenia l'opció d'escollir la que li sembles més interessant de les proposades als altres grups. En el meu cas he seleccionat la lectura del mètode Montessori, ja que n'estic a favor i volia saber més coses al respecte. Certament no m'ha aportat informació que desconeixia però penso que és una manera d'explicar per sobre algunes de les seves característiques a algú que no en sap res. Tot i així, m'han sorgit alguns dubtes un dels quals encara no he trobat resposta, ja que dubto que, tot i els seus resultats, sigui un mètode aplicable en tots els contextos.

Com sempre, després de posar en comú la lectura amb les companyes, van sortir idees molt interessants i considero que amb la lectura que té més relació és amb la de Carbonell i Gómez (1993), en la qual es concep l'espai com un element que potencia el coneixement de l'infant. A més s'exposa que han de ser els alumnes els que escullin aquests aprenentatges, de la mateixa manera que passa amb Montessori. Per tant, com a mestres hem de tenir molt en compte la distribució, els colors que utilitzem, els valors que volem transmetre i donar sempre resposta a les necessitats i interessos dels infants.

A continuació us deixo un enllaç amb la font de la imatge i informació interessant. Animeu-vos a fer un cop d'ull!