8. Sisena lectura

Comunicació i llenguatge parlat: Ferrer, I. i Sogas, S.

A. Paraules clau:

Comunicació, llenguatge no verbal, paralingüística, infància, quotidianitat.

Il·lustració comunicació oral

B. Síntesi:

Aquest article publicat per la revista guix parla de la didàctica de la llengua i la literatura en l’àmbit de l’educació infantil i l’ensenyament reglat. Les autores, Isabel Ferrer i Sunta Sogas, ens ofereixen 7 pistes per l’avaluació de la comunicació i el llenguatge parlat.

En primer lloc, les autores expliquen que hem de ser conscients del diferent grau de dificultat que suposa, per a cada infant, la comunicació. Com a mestres hem de potenciar diferents recursos comunicatius per a tots ells, però especialment per aquells nens que els hi costa més. Un bon mètode per analitzar si oferim o no aquests recursos, i de quina manera ho fem, és l’enregistrament de la nostra pràctica.

En segon lloc, fan èmfasi en la importància dels diferents factors que influeixen en la comunicació i que no són dins del llenguatge parlat, com per exemple el llenguatge no verbal o la paralingüística. També mostren com la veu pot anar més enllà de les paraules i transmetre emocions. Per altra banda, també és important que tinguem en compte les condicions sonores de l’aula (música, volum dels infants...) per no caure en la disfonia. Tenir música constantment fa que augmentem el volum de la nostra veu, és millor posar-la en moments determinats.

Per últim, ens recomanen que si detectem possibles problemes comunicatius en els infants, hem de compartir-ho respectuosament amb la família per seguir el protocol corresponent. De la mateixa manera, expliquen que les paraules que utilitzem per donar un mateix missatge poden influenciar en la percepció d’un fet; hem de procurar no caure en les generalitzacions. 

Il·lustració: interacció amb el grup

C. Preguntes:

-  S’ha d’evitar sempre donar un cop de veu? Què fem quan hi ha molt de xivarri a l’aula i no ens serveixen les estratègies (cançons, jocs, expressions...) per recuperar el silenci?

-  Com actuem davant un possible cas amb trastorn de llenguatge, el qual els seus pares no accepten fer-ne un diagnòstic?

D. Reflexió personal:

Crec que és molt important prendre consciència dels diferents factors que influeixen en la comunicació, ja que sovint només ens fixem en el llenguatge parlat i deixem de banda la resta de recursos lingüístics destacats a la lectura. Com a mestres hem de tenir en compte tots aquests factors per oferir a l’aula un model que convidi a tots els nens a participar i creï un clima tranquil amb espais per a la discussió.

Després de llegir la lectura trobo evident que tots els mestres haurien de saber totes les estratègies que es proposen i ser conscients del que presenta la lectura. Tot i això, crec que molts mestres no ho saben, ja que en cap moment de la seva formació els hi ha ensenyat i no se n’han adonat autònomament. Potser el que caldria és incloure aquests aspectes de la parla com a assignatures de la universitat i fer formacions contínues als mestres que ja exerceixen.

Aquesta lectura m’ha recordat a la situació que visc cada dia al menjador on treballo. A P5 hi ha dues responsables, una per a cada classe i una noia de suport que ajuda a les dues alhora. Una de les monitores sempre parla als nens des del respecte i la calma, l’altra monitora, sempre parla amb to de superioritat i crida per qualsevol cosa. Aquest fet el vaig veure des del primer dia perquè és evident i es veu sense parar-hi gaire atenció, però a mesura que passaven els dies vaig adonar-me de la diferència que hi ha entre les interaccions amb els nens que estableixen cadascuna. Els infants que tracten amb la mestra més tranquil·la parlen de manera més relaxada i dialoguen entre ells i amb la professora. En canvi, els altres infants sempre utilitzen un to de veu molt alt i sovint es discuteixen. Amb aquest exemple vull mostrar com un mateix missatge es pot expressar de maneres diferents i, també m’agradaria destacar la gran importància que tenen els aspectes relacionats amb la paralingüística i la comunicació no verbals, com per exemple: el to de veu, el ritme, la mirada, la gesticulació, les expressions facials, etc. 

Finalment, deixo a l'abast dels lectors aquest petit article de Alegría, J. (2012) que dóna alguns consells del paper que la família i l'escola haurien d'adquirir per desenvolupar un bon llenguatge oral en l'infant:

http://www.unapiquitos.edu.pe/publicaciones/miscelanea/descargas/Desarrollo%20del%20Lenguaje%20en%20la%20primera%20Infancia.pdf

Construcció del coneixement a partir de la interacció amb els companys.

Referència: Ferrer, I. i Sogas, S. (2013) Comunicació i llenguatge parlat, Guix d’infantil, 69, 22-24