IDEES PRINCIPALS
- Ens hem d’adaptar a la nostra
societat canviant.
- Hem d’ensenyar als infants a
aprendre a través de les noves tecnologies.
- Hem d’aprendre i ensenyar a
diferenciar les font fidedignes de les que no ho són.
RESUM
Inicialment, cal dir que la Pilar Pérez Esteve no es posiciona a favor o en contra de cap de
les dues opcions que ens presenta, únicament realitza un text descriptiu sobre
el tema: Llegir a la pantalla.
A grans
trets, l’autora ens parlar sobre les dificultats que suposa aprendre a llegir a
l’aula. Antigament el recurs utilitzat era el paper, és a dir, els llibres; però, actualment, el recurs didàctic més utilitzat són les pantalles digitals.
Ens explica que ambdós recursos tenen punts positius i negatius, i que cap
opció és millor que l’altra. Per a la Pilar, aprendre a llegir és qüestió de
discutir, d’interactuar, de parlar, de relacionar-se amb els nens i no de si
aquest aprenentatge es realitza de manera tradicional (en paper) o de manera digital.
Per tant,
tot i que fins ara els llibres han estat la base dels nostres aprenentatges i ens
han ensenyat a viure altres vides i a entendre els nostres sentiments, ens hem d’adaptar al present, a l’actualitat,
i aprendre a utilitzar les noves tecnologies.
Els infants cada cop tenen més a
l’abast la informació a través d’internet. Per tant, els hem d’ensenyar a
buscar-la i a destriar quina és la realment important. Hem d’ensenyar-los a
adaptar-se a la societat actual en la qual estem envoltats, cada cop més, de tecnologia.
PREGUNTES
- Els llibres, a l’ensenyament,
acabaran desapareixent?
- És més fàcil treballar amb la
pantalla digital que amb llibres? O a la inversa?
COMENTARI PERSONAL
És
important tenir present que el temps canvia i que la societat evoluciona; que a nosaltres, com a mestres, ens
correspon adaptar-nos perquè els infants puguin obtenir uns aprenentatges el
més actualitzats possibles.
Tanmateix,
entro en dubte cada vegada que penso en l’ensenyament de la lectura a través de
les pantalles. No és un avenç: les dificultats en l’aprenentatge de la lectura
no marxen. L’única qüestió que canvia és el format a través del qual se li
ofereix a l’infant aquesta experiència.
Jo sóc, en
part, detractora del fet que infants tan petits utilitzin pantalles. Aleshores, l'acció de llegir, crec que seria més enriquidora si es portés a terme com sempre: a
través de llibres físics, passant les seves pàgines, sentint olors diferents,
tenint un objecte palpable a les mans que faci més real aquella lectura. Però
també entenc que les pantalles atrauen i que fer-ne ús a l’aula pot arribar a
ser una motivació per a l’aprenentatge individual i col·lectiu i, en aquest
sentit, no puc negar que estic completament a favor.
Probablement,
com tot, la lectura a les pantalles té el seu costat positiu i el seu costat
negatiu, tal com diu la pròpia autora de l'article. Per aquesta raó, se’m fa complicat posicionar-me si entenc ambdues
postures.
Per acabar,
vull compartir dos enllaços d’interès que hem trobat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada