divendres, 21 d’abril del 2017

Llegir a la pantalla

IDEES PRINCIPALS

Ens hem d’adaptar a la nostra societat canviant.

- Hem d’ensenyar als infants a aprendre a través de les noves tecnologies.

- Hem d’aprendre i ensenyar a diferenciar les font fidedignes de les que no ho són.

RESUM

Inicialment, cal dir que la Pilar Pérez Esteve no es posiciona a favor o en contra de cap de les dues opcions que ens presenta, únicament realitza un text descriptiu sobre el tema: Llegir a la pantalla.

A grans trets, l’autora ens parlar sobre les dificultats que suposa aprendre a llegir a l’aula. Antigament el recurs utilitzat era el paper, és a dir, els llibres; però, actualment, el recurs didàctic més utilitzat són les pantalles digitals. Ens explica que ambdós recursos tenen punts positius i negatius, i que cap opció és millor que l’altra. Per a la Pilar, aprendre a llegir és qüestió de discutir, d’interactuar, de parlar, de relacionar-se amb els nens i no de si aquest aprenentatge es realitza de manera tradicional (en paper) o de manera digital.

Per tant, tot i que fins ara els llibres han estat la base dels nostres aprenentatges i ens han ensenyat a viure altres vides i a entendre els nostres sentiments,  ens hem d’adaptar al present, a l’actualitat, i aprendre a utilitzar les noves tecnologies. 

Els infants cada cop tenen més a l’abast la informació a través d’internet. Per tant, els hem d’ensenyar a buscar-la i a destriar quina és la realment important. Hem d’ensenyar-los a adaptar-se a la societat actual en la qual estem envoltats, cada cop més, de tecnologia.

PREGUNTES

- Els llibres, a l’ensenyament, acabaran desapareixent?

- És més fàcil treballar amb la pantalla digital que amb llibres? O a la inversa?

COMENTARI PERSONAL

És important tenir present que el temps canvia i que la societat evoluciona; que a nosaltres, com a mestres, ens correspon adaptar-nos perquè els infants puguin obtenir uns aprenentatges el més actualitzats possibles.

Tanmateix, entro en dubte cada vegada que penso en l’ensenyament de la lectura a través de les pantalles. No és un avenç: les dificultats en l’aprenentatge de la lectura no marxen. L’única qüestió que canvia és el format a través del qual se li ofereix a l’infant aquesta experiència.

Jo sóc, en part, detractora del fet que infants tan petits utilitzin pantalles. Aleshores, l'acció de llegir, crec que seria més enriquidora si es portés a terme com sempre: a través de llibres físics, passant les seves pàgines, sentint olors diferents, tenint un objecte palpable a les mans que faci més real aquella lectura. Però també entenc que les pantalles atrauen i que fer-ne ús a l’aula pot arribar a ser una motivació per a l’aprenentatge individual i col·lectiu i, en aquest sentit, no puc negar que estic completament a favor.

Probablement, com tot, la lectura a les pantalles té el seu costat positiu i el seu costat negatiu, tal com diu la pròpia autora de l'article. Per aquesta raó, se’m fa complicat posicionar-me si entenc ambdues postures.

Per acabar, vull compartir dos enllaços d’interès que hem trobat:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada