Tres idees claus:
- El llenguatge és el mecanisme amb el qual creem uns coneixements compartits entre tots i una cultura d’aula determinada.
- La conversa i el diàleg fomenta coneixements individuals però també coneixements compartits per a tot el grup d’infants.
Resum:
Amb aquesta
lectura l’autora pretén evidenciar la importància de la comunicació dins de
l’aula i com aquesta és el vincle que fa possible una cultura d’aula on totes
les persones tenen veu pròpia, són escoltades i juntes anem avançant en el
coneixement a través de tres experiències.
Cal
tenir present que cal crear un llenguatge comú i uns coneixements compartits per
donar lloc a una cultura d’aula determinada, ja que això els ajudarà a construir
idees noves sobre el que els envolta i per tant a fer aprenentatges compartits.
A
l’aula es dóna un espai de coneixement i de vida i a través d’això apareixen
diferents conreus comunicatius:
- El
conreu del saber és on s’utilitza la conversa per construir coneixements
compartits a través d’un dubte i una conversa amb les aportacions de
coneixements que tenen els infants s’arriba a aconseguir un saber col·lectiu.
El paper del docent en aquesta conversa és el d’organitzar i condueix, oferir
informació i orientacions i ajudar a conèixer i reconèixer què saben i què han
après els infants de nou. Amb aquesta experiència l’autora ha vist com el
llenguatge ens permet construir xarxes de coneixement que fan possible
comprendre les nostres experiències i les dels altres, resoldre problemes i
créixer com a persones.
- El conreu de les emocions que és la conversa amb la mirada. Cal fer de l’aula un espai d’expressió lliure on la reflexió en veu alta permeti compartir vivències, sensacions i sentiments que enfortiran la pròpia identitat i el sentit de pertinença a un grup. Per ha que es doni això cal facilitar espais on la narració de vivències també adquireixi sentit amb l’ànim d’aconseguir vincles i relacions.
- El conreu de les emocions que és la conversa amb la mirada. Cal fer de l’aula un espai d’expressió lliure on la reflexió en veu alta permeti compartir vivències, sensacions i sentiments que enfortiran la pròpia identitat i el sentit de pertinença a un grup. Per ha que es doni això cal facilitar espais on la narració de vivències també adquireixi sentit amb l’ànim d’aconseguir vincles i relacions.
Les
converses que es puguin produir a dins de l’aula, espontànies o provocades pel
docent, constitueixen una font de coneixença mútua, per això cal fer de l’aula
un espai de comunicació.
Preguntes a l’autora:
- Quines
són les estratègies i/o tècniques per generar converses que creïn coneixements
mutus?
- Consideres que l’estat d’ànim i les emocions dels infants influeixen
en el tipus de conversa que es duran a terme a l’aula?
Opinió de la lectura:
Penso
que aquesta manera d’adquirir coneixements comuns és més eficaç que la que es
duu a terme en la majoria d’escoles i que els coneixements a través de la
conversa i l’experimentació pròpia dels infants hauria de ser la manera en què
aprenguessin en totes les escoles, ja que a través del diàleg i la manipulació
del que estudien es poden fer aprenentatges més significatius que no pas els
aprenentatges memorístics.
A mi
personalment m’hauria agradat més aprendre d’aquesta manera, ja que els
coneixements que s’adquireixen són col·lectius, significatius i et marquen d’alguna
manera perquè són experiències noves. Jo fins que no vaig fer el pràcticum I no
havia vist utilitzar en una escola aquesta metodologia i vaig poder observar
que els infants desitgen aprendre i estan motivats per adquirir coneixements
nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada