Lectura 1 (I): Habitar l’aula quan la comunicació és essencial- Mercè Segarra

Tres idees claus:

- El llenguatge és el mecanisme amb el qual creem uns coneixements compartits entre tots i una cultura d’aula determinada. 

- La conversa i el diàleg fomenta coneixements individuals però també coneixements compartits per a tot el grup d’infants.

- L’aula ha de ser un espai d’expressió lliure on la reflexió permeti compartir  vivències, sensacions i sentiments.

Resum:

Amb aquesta lectura l’autora pretén evidenciar la importància de la comunicació dins de l’aula i com aquesta és el vincle que fa possible una cultura d’aula on totes les persones tenen veu pròpia, són escoltades i juntes anem avançant en el coneixement a través de tres experiències.

Cal tenir present que cal crear un llenguatge comú i uns coneixements compartits per donar lloc a una cultura d’aula determinada, ja que això els ajudarà a construir idees noves sobre el que els envolta i per tant a fer aprenentatges compartits. 

A l’aula es dóna un espai de coneixement i de vida i a través d’això apareixen diferents conreus comunicatius: 

- El conreu del saber és on s’utilitza la conversa per construir coneixements compartits a través d’un dubte i una conversa amb les aportacions de coneixements que tenen els infants s’arriba a aconseguir un saber col·lectiu. El paper del docent en aquesta conversa és el d’organitzar i condueix, oferir informació i orientacions i ajudar a conèixer i reconèixer què saben i què han après els infants de nou. Amb aquesta experiència l’autora ha vist com el llenguatge ens permet construir xarxes de coneixement que fan possible comprendre les nostres experiències i les dels altres, resoldre problemes i créixer com a persones.

- El conreu de les emocions que és la conversa amb la mirada. Cal fer de l’aula un espai d’expressió lliure on la reflexió en veu alta permeti compartir vivències, sensacions i sentiments que enfortiran la pròpia identitat i el sentit de pertinença a un grup. Per ha que es doni això cal facilitar espais on la narració de vivències també adquireixi sentit amb l’ànim d’aconseguir vincles i relacions.

Les converses que es puguin produir a dins de l’aula, espontànies o provocades pel docent, constitueixen una font de coneixença mútua, per això cal fer de l’aula un espai de comunicació.

Preguntes a l’autora:

- Quines són les estratègies i/o tècniques per generar converses que creïn coneixements mutus?

- Consideres que l’estat d’ànim i les emocions dels infants influeixen en el tipus de conversa que es duran a terme a l’aula?

Opinió de la lectura:

Penso que aquesta manera d’adquirir coneixements comuns és més eficaç que la que es duu a terme en la majoria d’escoles i que els coneixements a través de la conversa i l’experimentació pròpia dels infants hauria de ser la manera en què aprenguessin en totes les escoles, ja que a través del diàleg i la manipulació del que estudien es poden fer aprenentatges més significatius que no pas els aprenentatges memorístics.

A mi personalment m’hauria agradat més aprendre d’aquesta manera, ja que els coneixements que s’adquireixen són col·lectius, significatius i et marquen d’alguna manera perquè són experiències noves. Jo fins que no vaig fer el pràcticum I no havia vist utilitzar en una escola aquesta metodologia i vaig poder observar que els infants desitgen aprendre i estan motivats per adquirir coneixements nous.