Lectura IV: La llengua més enllà de les classes de llengua. Xavier Fontich

Resum:

Aquest article ens parla dels trets generals de dues nocions desenvolupades pels estudis socioculturals interessats en la interacció a l’aula: la «bastida» i la «parla exploratòria».

En un primer moment, l’autor ens parla del context escolar com a procés socialitzador on els infants aprenen les formes de parlar i la comprensió d’una determinada cultura.  Així doncs, perquè aquesta comunicació tregui fruit a les aules, s’haurà de proporcionar als infants un entorn acollidor, i que els hi permeti participar en activitats productives i deliberades. Aquest fet, serà clau perquè l’infant sigui el que busqui recursos i instruments per dialogar i saber-se comunicar per arribar a resoldre el problema plantejat. Per tant, el que farà brillar el seu aprenentatge comunicatiu, no serà la  resolució del problema, sinó, el procés per arribar a la resposta.

El docent és el que s’encarregarà de vetllar per un bon clima a les aules perquè els alumnes/as prenguin un rol actiu dels seus aprenentatges. L’autor relaciona aquest últim concepte amb la ZDP (Zona de Desenvolupament Pròxim) de Vigotski. Aquesta teoria ens parla de la interacció de l’aprenent amb l’adult o amb parells més capacitats, on van establint una bastida, és a dir, una ajuda, que possibilita a l’infant el desenvolupament i descoberta dels seus aprenentatges. Progressivament aquest suport o bastida seran retirats, i serà l’infant qui tot sol arribarà a la resposta. L’autor proposa una nova zona de desenvolupament, i aquesta s’anomena ZDI (Zona de Desenvolupament Intermental), on la interacció no és entre l’aprenent i l’agent més capacitat, sinó que la interacció ve donada entre un grup d’iguals. Són tots els membres del grup els qui s’ha de posar d’acord amb l’objectiu de la causa. En aquesta zona de desenvolupament, tots estan en connexió i això afavoreix la participació activa de tots els components del grup.

L’altre noció que relacionada amb la interacció a l’aula és la parla exploratòria. Aquesta consisteix en proposar un tema o un problema a resoldre, perquè els alumnes/as puguin posar-se en situació, i desenvolupin d’estratègies i idees en xarxa, fent un debat amb els companys. Quan hi ha una discussió, el professor espera que els alumnes s’impliquin en intercanvis de qualitat, és a dir, que arribin a resoldre la causa gràcies a un procés comunicatiu efectiu. Però sovint és una expectativa que no s’explicita prou, cal que el professor identifiqui de forma molt explícita el que compta com a discussió productiva i, conjuntament amb els alumnes, estableixi quines són les regles bàsiques que cal seguir. Així doncs, podrem aconseguir una bona discussió entre els alumnes/as.

Idees clau:

·         La conversa que poden adoptar els infant, a vegades està desordenada, i dins del context escolar s’han de proporcionar unes eines que ajudin als alumnes a ordenar aquestes idees.  

·         La interacció verbal és un signe mediador i socialitzador dins d’un eix escolar, per això, cap que el potenciem donant a l’abast un espai on puguin fer pràctiques i descobertes d’aquesta conversa oral.

Preguntes a l’autor:

   Com es pot promoure aquesta parla més exploratòria?

·         Quina és la diferencia entre la ZDP i la ZDI?

Reflexió:

En la meva opinió, aquest article està molt relacionat amb les lectures que han comentat les meves companyes, ja que les quatre lectures tenen un fil conductor, i aquest és el llenguatge i la comunicació educativa. Les conclusions que hem extret dels diferents textos, és que necessitem que la comunicació es fomenti a les aules, per això necessitem que l’entorn sigui idoni perquè es doni aquesta interacció verbal. Per altra banda, per dirigir aquesta parla exploratòria o parla oral, el professor/a ha de comptar amb un seguit d’eines que facin que els alumnes poc a poc vagin experimentant i aprenent amb el diàleg, la comprensió verbal i el llenguatge. A més a més el mestra ha de tenir unes bones bases comunicatives amb els alumnes i expressar-se amb consignes clares i entenedores perquè siguin els infants els que prenguin consciencia del seu discurs.