El
darrer dia de classe va ser un dia especial, va venir una educadora de Portugal
a fer-nos una xerrada. Ella és l’Ana Costa i des del primer moment
que va entrar a l’aula em va cridar molt l’atenció pel seu accent al parlar castellà,
el vaig trobar molt bonic i sobretot que transmet molta dolçor. Personalment
sempre m’ha agradat aprendre sobre els altres països i què millor que fer-ho
parlant d’un tema essencial com és l’educació.
Per
una banda, l’Ana ens ha explicat com són els estudis equivalents als nostres al
seu país. La diferència principal és que el grau dura tres anys i després cal fer
un màster que dura tres semestres més. També ha destacat que allà ser mestre no
és una professió gaire valorada i ens hem sentit molt identificades amb les
seves paraules. Aquí al nostre país penso que tampoc està gens valorada i això
m’ha fet reflexionar, penso que s’hauria de fer un canvi de mentalitat respecte
els mestres i mai hem de deixar de banda la funció essencial que duen a terme
dins la societat.
Després
de parlar-los del sistema educatiu portuguès en general ha passat a explicar-nos
un tema més directe a l’assignatura, és a dir la llengua oral. Tot just ara
estem començant a introduir-nos a fons a aquest tema i evidentment la
comunicació és una de les bases més importants. És imprescindible tenir en
compte l’ús de l’oralitat en tots els contextos i treballar-ho molt tenint cura
de tots els aspectes.
Finalment
ens va parlar d’un conte per infants "Una cadela amarela" que potencia tant el llenguatge oral com el
matemàtic, ja que inclou nombres. Aquest llibre està en portuguès i m’ha
agradat molt poder-lo llegir i sobretot observar les il·lustracions que
personalment m’han agradat molt.
Com
a conclusió final sempre trobo molt enriquidor poder aprendre de persones amb
tanta experiència i coneixements com l’Ana i agraeixo haver pogut gaudir de la
seva visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada