Lectura 1 (III) "Hablar en clase, aprender lengua" - Anna Camps (2002)'

RESUM DEL TEXT:

L’article “Hablar en classe, aprender llengua” de l’Anna Camps, gira al voltant de la llengua oral i l'escrita, i la seva interconnexió, ja que van tan lligades que no les podem parlar d’una sense esmentar l’altre. Tanmateix, l'oralitat està impregnada d’escriptura (un discurs oral preparat) i que alhora, l’escriptura ho està de l'oralitat. Això és degut al fet que una activitat on intervingui la llengua oral o l'escrita sempre requerirà totes dues habilitats. D’aquesta manera, les habilitats orals són alhora, instrument i objecte d’aprenentatge, ja que gràcies a aquestes podem debatre i compartir opinions (per exemple), que ens aporta diferents punts de vista i contrastar.

La llengua oral impregna la vida escolar dels infants, ja que té funcions com: regular la vida social, aprendre i aprendre a pensar, parlar per llegir i escriure i parlar per aprendre a parlar.

D’altra banda, l’Anna Camps ens explica al seu article que als anys setanta, els programes d’ensenyament de la llengua es centraven en les quatre habilitats comunicatives (parlar, escoltar, llegir i escriure), i s’oposaven a l’estricte enfocament de l'escriptura. Reclamaven que se li donés més importància a la llengua oral, ja que consideraven que les habilitats lingüístiques no es produïen aïlladament als espais on es desenvolupen activitats discursives, sinó que hi ha interacció entre totes elles.

També diferencia les societats analfabetes de les alfabetitzades, fent incidència en el fet que l’ús de l’escriptura canvia les relacions socials, els usos culturals i les formes de pensar dels seus integrants. Per explicar-ho contrasta l’antiga Grècia amb l’actualitat, ja que a la primera no s’utilitzava l'escriptura sinó que ho feien a través de la memòria, i a més, s’utilitzaven els mites i els aforismes per a transmetre les normes morals. En canvi, en societats alfabetitzades podem emmagatzemar informació de forma permanent, que ens permet, per exemple, l’acumulació de coneixement, i per tant, el desenvolupament científic. Així doncs, podem dir que el procés d’aprenentatge de la llengua és un procés d’inserció en una societat alfabetitzada.

Per tots els aspectes esmentats anteriorment, podem extreure que l’aula és un espai de col·laboració on tothom participa en l’assoliment d’objectius a través d’activitats verbals on interaccionen els usos orals i escrits.


TRES IDEES PRINCIPALS:

• La llengua oral impregna la vida escolar: regula les relacions socials, ajuda a aprendre i a aprendre a pensar, a llegir i escriure, a reflexionar: es dóna de per si però pots fer activitats complementàries. 
• En les societats alfabetitzades no podem deslligar llengua oral i llengua escrita, perquè es dóna una forta interacció entre elles. 
• L’aula és un espai de col·laboració on tothom participa en l’assoliment d’objectius a través d’activitats verbals on interaccionen els usos orals i escrits.

PREGUNTES A L’AUTOR:
Si en les societats alfabetitzades podem emmagatzemar informació permanent i recuperar-la quan la necessitem, realment, hem de memoritzar?


VALORACIÓ PERSONAL:
En primer lloc, m’agradaria donar la meva opinió sobre la lectura, i és que la considero massa feixuga per a la informació que vol transmetre. Considero que si utilitzés algun altre registre amb menys tecnicismes seria més fàcil entendre els conceptes tan importants que posa al nostre abast.

D’altra banda, la conclusió que extrec amb aquest article és que la llengua oral és molt potent perquè està a tots llocs. Probablement no té tanta força memorística, però ens permet reflexionar molt més, ja que com tots sabem, som més capaços d’interioritzar un aspecte en concret quan som capaços de parlar sobre això. Tanmateix trobo connexió amb el que fem nosaltres al seminari, ja que debatem i posem en comú el que hem extret de cada lectura, i això ens permet una major comprensió d’aquesta.

En relació a la resta de lectures, penso que estan bastant connectades, tenint com a tema comú la comunicació. En tots els articles es fa esment del fet d’haver-nos d’escoltar els uns altres per obtenir un aprenentatge significatiu. I a més, m’agradaria destacar que a l’article d’en Xavier Fontich parla sobre el fet de deixar als alumnes raonar per ells sols en contextos discursius, de forma col·laborativa i reflexionant sobre els seus arguments.