Lectura 3 - Cristina Campos

La aventura de pensar, Marga Ors

Resum global

L’article d’aquesta re lata una experiència viscuda per l’autora amb un grup de tercer de primària de l’escola on ella n’és mestre. Parla sobre com, en una classe de filosofia, aquest grup de nens i nenes considerats “moguts” aconsegueixen crear una atmosfera de recerca col·lectiva gràcies, en part, a l’ambient propiciat per la mestra.

L’autora ens explica com, per començar les seves sessions, s’esforça per generar un clima seré i tranquil i unes condicions adients per a què, durant el curs, els infants poguessin pensar tant individual com col·lectivament. A l’article també s’explica com, seguint un orde, les sessions de filosofia van transcorrent partint d’un establiment de normes generades per tots. L’autora relata com, en una de les sessions, es genera amb els infants una pluja d’idees a partir de la portada d’un llibre i com, a posterior, aquests responen a les preguntes que la mestra va formulant amb diverses temàtiques que van sorgint i que estan enfocades, per norma general, per tal de fer rumiar als infants. La següent sessió de filosofia, segons exposa a la lectura, comença recordant l’anterior i reprenent temes que van aparèixer, cosa que pressuposa que els infants han estat donant-li voltes fora de l’aula. En aquesta classe, igual que en les anteriors, predominen les preguntes de la mestra que fomenten que els infants no només reflexionin sinó que també expressin les seves idees i opinions. Per, en finalitzar la sessió, intentar fer que els infant s’adonessin del seu grau d’implicació, la mestra proposa una activitat en la que els nens i les nenes havien de triar una ampolla buida, plena o semi-plena en funció de les aportacions realitzades per ells.

L’article acaba reflexionant sobre un fet que l’autora considera interessant: els infants que normalment es mostren insegurs i que participen poc en altres tipus de sessions, en aquestes es mostren implicats i les seves intervencions són bones. Aquest fet, però, diu l’autora que no només depèn de la mestra o dels alumnes independentment sinó de la complicitat que es generi entre ambdós.

Idees clau

1. És molt important crear ambients tranquils i serens que convidin a l’alumnat a participar en una recerca col·lectiva de coneixement.

2. Les preguntes que el docent va realitzant al llarg de determinada sessió no haurien d’anar només enfocades al fet de fer pensar a l’infant sinó també al fet de propiciar l’expressió d’idees i opinions de cadascú.

3. Perquè una sessió funcioni en el sentit de que es generi un clima de coneixement compartit on la majoria dels infants s’impliquin, s’ha de generar certa complicitat entre el professor i l’alumnat.

Preguntes per l’autor

1. Les preguntes que va generant la mestra en el transcurs de les sessions, han d’anar dirigides al grup o és adient anar anomenant a cada un dels infants per fomentar-ne la participació?

2. Si els infants que normalment no participen a classe, ho fan activament durant aquestes sessions, per què no s’utilitzen les mateixes estratègies en totes les matèries per propiciar la implicació de tot l’alumnat?

Comentari personal

La tercera lectura m’ha semblat interessant perquè no exposa una teoria a seguir sinó que exposa unes idees basades en una experiència real i molt concreta de l’autora. M’ha semblat enriquidor conèixer el tarannà d’una mestra en una classe considerada “difícil” i molt maco veure com hi ha docent que no es deixen endur per els prejudicis i s’esforcen per generar ambients que propiciïn la calma i la serenitat en comptes de donar per impossible a un grup.

M’ha agradat molt un aspecte anomenat en la lectura que és el fet de crear les normes de l’aula entre tots. Penso que l’autora no s’ha centrat gaire en aquest tema però que, potser, valdria la pena fer-ho ja què sempre he pensat que una tècnica com aquesta és molt útil i interessant per a grups als que els hi costi més seguir unes pautes de convivència. 

De la lectura remarco, finalment, que m’ha semblat molt interessant com l’autora i mestra planteja totes les preguntes als seus alumnes: em sembla molt positiu que no només vagin adreçades a conceptes i coneixements concrets sinó que fomenti, constantment, que els nens i les nenes expressin lliurament les seves opinions i les seves maneres de veure un tema i que els faci reflexionar dins i fora de l’aula sobre les curiositats que van sorgint durant les diferents sessions.