Lectura 1 Grup II

CONVERSAR CON LOS NIÑOS – Uri Ruiz Bikandi (2009)

Idees claus:

- La parla és l’instrument més important de la comunicació entre humans, per aquest motiu cal desenvolupar-la durant un procés llarg en el temps per tal d’aconseguir el resultat més òptim possible.

- És totalment necessari que el personal que es dedica professionalment a l’educació siguin experts en comprendre als altres i ell mateix fer-se comprendre amb la màxima facilitat possible.

- Cal un treball i una dedicació per part del docent de manera individualitzada amb cadascun dels infants, per tal d’aconseguir adaptar-se de la manera més òptima al moment del seu desenvolupament per ajudar-lo a seguir creixent com a persona parlant competent.

Síntesi:

Aquest text fa referència a la importància que té la conversa amb els nens, és a dir, la necessitat que existeix de què la comunicació entre ells i els adults sigui de qualitat. Per tant, l’educació d’aquests infants ha de passar per tenir unes relacions comunicatives que siguin òptimes per tal d’aconseguir el bon desenvolupament de la parla en els petits. Per aquest motiu cabdal, és necessari que l’educador sigui capaç d’acompanyar a l’infant en la seva immersió en el món, durant el procés en el qual va desenvolupant a poc a poc la seva habilitat lingüística i comunicativa.

Cal també una adequació i tracte individualitzat per part de l’educador cap a l’infant per així tenir consciència d’en quin nivell del desenvolupament es troba i quines tècniques o mètodes de parla i escolta ha de tenir amb ell.

L’objectiu final és el d’aconseguir un ple desenvolupament de la comunicació social, i això és mitjançant l’adquisició del llenguatge, el qual ens permet pensar i aprendre, ja que sense aquest la comunicació perdria molta riquesa i seria molt més dificultosa, perquè necessitaríem d’altres tècniques noves o de perfeccionament d’altres que ja tenim per tal d’aconseguir el mateix nivell de comunicació amb exactitud que tenim gràcies a la conversa.

Gràcies a la vida social, és a dir, al diàleg entre la gent, l’infant arriba a ser capaç, en un moment determinat, a adquirir tots els conceptes i simbolismes de la seva cultura.

Per tal d’aconseguir-ho, cal passar abans per un procés llarg en el temps on està constantment present l’assaig-erros, el qual és molt útil per l’aprenentatge dels infants.

Com a conclusió, són els adults en general i els docents en particular els encarregats d’oferir el ventall més gran possible per tal de donar les eines necessàries als infants perquè puguin arribar a desenvolupar la conversa i, per tant, a tenir una qualitat comunicativa.  

Qüestions:

- No entenc massa bé la contextualització de l’oració “hem de posar en marxa la gravadora”, a què fa referència exactament?

- Ja que el text no fa referència a cap altre tipus de comunicació que no sigui la conversa, què passa amb els infants que tenen dificultats per la parla? Com podríem estimular-lo nosaltres les mestres per tal d’aconseguir suplir de la millor manera possible aquesta carència? 


Reflexió personal:

Penso que aquest text és molt interessant i que m'ha fet reflexionar i, fins i tot, arribar a ser més conscient de la importància que té la conversa entre l'adult i l'infant.

Un dels adults de referència pels nens i les nenes per excel·ència és el seu docent, i és per això que ells el poden arribar a considerar fàcilment un model per les seves vides i, doncs, també pel seu desenvolupament personal, Concretament, la conversa és el medi més comú per intercanviar opinions, sentiments i idees (entre d'altres coses) entre els petits i l'adult i és per això que cal que aquesta sigui de la qualitat suficient per poder complir un dels seus objectius: ajudar a crear un infant competent en el món de l'oralitat. Per tant, penso que és totalment necessari que arribem a acabar els nostres estudis amb aquests coneixements perfectament incorporats per així aconseguir ser el màxim de bon referent possible per ells. Per aconseguir-ho, el tracte amb l'infant de manera individualitzada. tal com diu el text, és un dels elements claus, i és per això que cal buscar els moments idonis a dins de l'aula per centrar tota la teva atenció en un únic infant.

Per dur a terme tot aquest procés, sempre hem de tenir en compte que aquest requereix molta dedicació i temps, i que cada nen és un món, per tant, haurem d'aprendre a adaptar-nos a cadascun d'ells amb il·lusió, energia i ganes per ajudar-los en tot el que estigui al nostre abast.

Pels motius esmentats anteriorment i per molts d'altres, penso que hem de ser molt conscients que els docents som algú molt important a la vida dels nostres alumnes i que, vulguem o no, siguem més conscients o menys, sempre es quedarà una mica de nosaltres mateixos en ells. Per aquest motiu, jo considero que s'han de quedar amb el millor que puguem donar i que, a més a més, això és meravellós. Tot plegat em fa pensar... M'encanta la meva futura feina!