Filosofia i escola – Puig, I.

Resum global:

La filosofia és un concepte que ha anat variant molt al llarg dels anys. Actualment, gràcies a una sèrie de diferents corrents, ha evolucionat i se li ha donat una importància molt diferent: es diu que els infants i els joves són filòsofs innats ja que no deixen de fer-se preguntes i tenen la capacitat de desenvolupar un pensament raonable. Un escenari idoni per desenvolupar aquesta habilitat és l’escola.

Així doncs, si se’ls dóna llibertat per expressar-se, proporcionant un espai per al diàleg, els alumnes seran capaços de ser crítics, de veure i acceptar altres punts de vista, d’expressar-se amb més claredat, de raonar, etc.

El 1970 Matthew Lipman va ser el primer que va posar en contacte aquests dos conceptes: filosofia i infants. Però no va ser fins al 1997 que la UNESCO no va reconèixer la seva importància a les aules, fet que ha ajudat a considerat la filosofia com una bona pràctica. A partir d’aquest moment s’ha valorat la seva eficàcia i s’ha comprovat que en els primers anys d’educació és l’única disciplina que estableix relacions amb la resta de matèries i que aporta molts beneficis per a un futur.

Gràcies al GrupIREF s’ha adaptat al currículum i actualment força escoles de Catalunya ja ho practiquen amb l’objectiu de formar ciutadans més responsables, reflexius i autònoms.

Tres idees clau:

-       Els infants i els joves són filòsofs innats ja que no deixen de fer-se preguntes i són capaços de desenvolupar un pensament raonable.

-       L’escola és el millor espai per educar a través de la filosofia, ja que pot desenvolupar en els alumnes un esperit reflexiu, crític, a través del qual poden ordenar-se els pensaments, fer-se preguntes, entre d’altres.

-       No es pretén fer més filòsofs, sinó ciutadans més reflexius.

Preguntes per a l’autor:

-       Quin ha de ser el rol del mestre?

Comentari personal:

Abans de començar  a llegir, vaig veure que el tema que tractava la lectura era sobre la filosofia. Així doncs, ho vaig associar a l’assignatura que fèiem durant el batxillerat, la qual no em motivava gaire. Tot i això, quan vaig començar a llegir vaig veure que no anava ben encaminada.

Quan vaig acabar la lectura, vaig poder veure la importància que té la filosofia a les escoles, és a dir, el fet de crear un espai on els nen i nenes puguin reflexionar i pensar sobre diferents temes.

Un cop en el seminari, amb el meu grup vam reflexionar sobre la lectura i un dels aspectes que ens va cridar més l’atenció va ser que no t’explica ni et dóna pautes sobre quin és el rol que hem d’adquirir nosaltres com a educadores. Tot i això, a la classe magistral vam poder veure un vídeo que, en part, em va resoldre aquest dubte.
Quan vam compartir la lectura amb les companyes dels altres grups, vam poder veure que no tenien gaires punts en comú, concretament amb la lectura 4. Però finalment vam observar que el que les unia a totes era la oralitat, és a dir, a totes les situacions és un aspecte que està present i que els infants mica en mica van desenvolupant.