UN RINCÓN DEL JUEGO SIMBÓLICO: EL SUPERMERCADO

Resum

El joc és l’eina ideal per aprendre fins als 6 anys i és, a partir dels 2, quan comença a aparèixer el joc simbòlic, és a dir, apareixerà algun nivell d’abstracció i es representaran experiències ja viscudes en un context a un altre àmbit conegut, com és l’aula. És per això que, en aquesta edat, és adequat organitzar l’aula per racons simbòlics, tenint en compte una sèrie d’elements: el moment evolutiu dels infants, els interessos del grup classe, la cura i la presentació del racó, la disposició del material i l’observació.

Amb el racó del supermercat desenvolupa totes les àrees, de manera que potencia l’aprenentatge global i interdisciplinar i, per tant, també treballa continguts tant conceptuals com procedimentals i actitudinals.

Però com hem d’introduir i treballar aquest racó? És important que els infants recordin i verbalitzin vivències sobre anar a comprar al supermercat o botiga per posar l’atenció a detalls importants. També haurem d’explicar com es realitzarà l’activitat de sortida al supermercat proper de l’escola i els perills que suposa. Un cop realitzada, reflexionem sobre la sortida i parlem de les sensacions. Un cop introduït el racó a classe, cal deixar-los un temps de joc lliure perquè es familiaritzin amb ell i l’explorin. Posteriorment, l’educador/a intervindrà per introduir els infants en el joc de simulació. A partit d’aquí és quan haurem d’establir unes normes de joc per tal que aquest flueixi correctament.

Aquesta activitat és molt enriquidora pels nens i nenes perquè implica els processos de classificació dels materials, l’ús d’expressions i de diàleg, l’hàbit de compartir i espera del torn, les nocions de quantitat i la psicomotricitat fina, entre d’altres.

Aquesta activitat pot ser una excusa, alhora, per implicar les famílies. No hem d’oblidar la importància d’explicar-los els beneficis dels racons i els grans avenços que fan els infants mitjançant el joc.

Un altre aspecte rellevant és la durada del joc: convé que siguin els propis infants els que marquin el ritme. La durada, en canvi, del racó dependrà del moment en què el grup perdi l’interès sobre aquest.
Finalment, es proposen els següents recursos per avaluar: evocació d’experiències, verbalització i diàleg, activitats d’aprenentatge, observació i fotografies. A més, caldrà tenir en compte durant l’activitat aquells aspectes a potenciar i quines altres activitats es podrien fer per complir tots els objectius proposats. 

Idees claus

• El joc és una eina clau per a l’aprenentatge en els més petits.
• Cal saber implicar les famílies a l’escola i explicar-los allò que fem i per a què ho fem.
• Els racons simbòlics afavoreixen els aprenentatges globals i transversals.

Preguntes

• En el cas dels infants amb diversitat funcional, quines modificacions es durien a terme a l'organització del racó?
• Explicar més detalladament el procés d’avaluació i posar alguns exemples reals sobre com dur-la a terme.

Comentari personal

L'he trobada molt útil perquè s'explica com organitzar un racó de supermercat i què cal tenir en compte. Tot i així, penso que és molt bàsica i que hi ha aspectes que cal abordar amb més profunditat, com, per exemple, quines modificacions i adaptacions caldria fer en el cas que trobéssim un o més infants amb diversitat funcional al grup classe. A més, m'hagués agradat trobar-hi més exemples perquè es descriu molt el procés però no hi ha masses demostracions, en la meva opinió. 

A banda de tot això, m'agradaria destacar un dels dilemes que hem comentat en grup: la majoria pensem que el fet que juguin amb fruites reals aporta més riquesa per les textures, olors, mides, etc. Però si les combinen amb fruites de plàstic, hem pensat que això podria crear certes confusions: per què unes pomes es mengen i unes altres no? Per què uns préssecs pesen més i uns altres no? 

Malgrat aquests dubtes, pensem que el procés sobre com introduir un racó com el del supermercat a un grup classe està molt ben detallat i tot súper pensat. De fet, encara ens sorprèn a algunes el fet que cada aspecte de cada element d'una aula té darrere un perquè.  

Respecte a les altres lectures, em va sorprendre molt la segona perquè defensava la idea d'introduir la filosofia (entesa com a l'esperit crític i la reflexió) a l'educació infantil. Em va cridar molt l'atenció perquè una idea així mai l'havia escoltada però és totalment lògica en la meva opinió. I penso que el fet que aquestes idees no es divulguin per tota la societat està lligat amb la infravaloració que encara es fa dels infants.